Benvinguts !!!

Aquest espai, pretén ser un lloc de reflexió, debat i suport a Esquerra dins de Torredembarra. Aquest espai, vol construir una esquerra per a tots i de tots. Participativa i propera. L'Esquerra del futur.

Camí més planer per Puigcercós

17/4/09

ARTICLE PUBLICAT A E.NOTICIES

El vicepresident de Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha anunciat per sorpresa que cedeix ser cap de llist a Joan Puigcercós a les properes eleccions al Parlament previstes pel 2010. Carod ha aprofitat la presentació de la conferència de Puigcercós a l'Auditori de Barcelona per a revelar amb un to solemne: "heu demanat un acord, un gran acord de reconciliació i de futur: doncs ja hi és. Us ho anuncio avui: Joan Pugicercós serà el proper candidat d'Esquerra". "Joan, és la teva hora, aprofita-la", ha afegit.

Carod ha advertit, tanmateix, que "no em desentenc, vull acompanyar-te al teu costat, en la primera línia del compromís polític" abans "de les eleccions europees, que seran bones". "Estem en temps difícils, prou que ho sabem, hem d'estar a l'alçada del moment", ha afegit en referència a que "el primer problema nacional és la crisi econòmica" i que cal "sumar esforços amb il·lusió pel futur".

El vicepresident ha justificat la seva decisió per un gest "de responsabilitat i de patriotisme" i perquè cal "separar rols diferents", però que "continua el tàndem, continuem pedalant en la mateixa bicicleta i en la mateixa direcció" atès que "des de la divisió no s'avança". "Tu ets l'home del partit, jo del Govern i Esquerra ens necessita a tots dos", ha continuat en una intervenció molt emotiva. Carod ha refermat també que "no hi ha vencedors ni vençuts, ha guanyat Esquerra" perquè el partit "no es mereix un nou conflicte intern".

Carod-Rovira ha defensat, d'altra banda, que "Esquerra Republicana és avui un sòlid partit de govern" malgrat que "els nostres adversaris, que són molts, la presenten com un partit immadur, adolescent, inestable, amb tics extraparlamentaris". Tampoc ha estalviat una al·lusió als crítics perquè "hi ha qui pensa, de vegades des de dintre, que Esquerra és l'únic partit polític capaç de resoldre-ho tot sortint del Govern". "No volem -ha reiterat- baralles ni conflictes ni desacords" perquè "les eleccions que hem de guanyar no són les de dintre, són les de fora".

El vicepresident ha alertat que gastar energies "combatent entre nosaltres provoca la fatiga de tothom, el cansament del militants i la desorientació de l'electorat". "Esquerra no es pot permetre una nova batalla interna, una nova divisió".

ARTICLE PUBLICAT A E.NOTICIES

3 comentaris:

Anònim ha dit...

I un altre detall. En acabar la conferència de Puigcercós, Carod puja a l’escenari i no li dóna la mà. Puja aplaudint i marxa aplaudint. Però no dóna la mà al seu relleu (les fotos que vegin on surten encaixant corresponen al moment posterior al discurs de Carod, previ). En observar l’escena em van venir al cap les frases que ara els citaré –no desmentides per ningú– que Manel Lucas reprodueix en el seu llibre La llarga marxa, a propòsit de quan l’any 1996 Carod buscava el suport de Puigcercós per fer-se amb la presidència del partit. El de Cambrils va buscar Xavier Vendrell com a mitjancer i aquest, en intercedir davant Puigcercós, va rebre la següent resposta del de Ripoll: “Jo no em fio del Carod”. Vendrell només va encertar a contestar: “Ell tampoc de tu però us heu de seure”. Doncs així han arribat fins a dia d’avui. Els costa fins i tot donar-se la mà, però han d’entendre’s per seguir al capdavant de la nau, vagi aquesta a la deriva o a on sigui.Carod va dir ahir de la seva forçada cohabitació amb Puigcercós que ha estat, és i serà “un tàndem”. Curiós. Ningú més no ho diria. En tot cas, fins ahir tothom apuntava que la renúncia de Carod arribaria fruit d’un pacte a canvi d’una promesa de càrrec futur a l’estil de la presidència del Parlament per al cap de cartell sortint. Però atenent a les enquestes, és difícil de creure que Carod hagi accedit a un acte com el d’ahir a canvi d’això. Escoltant-los a tots dos, però especialment a ell, una hipòtesi em va venir al cap: I si el pacte a què han arribat ha estat escurar la legislatura catalana fins el final? Així a Carod li quedaria encara un any llarg de vicepresidència. “El lloc d’Esquerra és a l’esquerra”, va dir ahir amb aquell estil tan seu. El lloc d’Esquerra és el tripartit, oi? Doncs això, Puigcercós: Carod sine die. Bé, fins que així ho decideixi José Montilla, el president, que és qui té potestat per convocar eleccions.

Camell ha dit...

Abans de res vull deixar clar que si critico Esquerra és perquè l'estimo ( en els paràmetres amatoris aplicables a un partit; o sigui, estimació que no és amor sinó apreci)).També tinc clar que si un dia demanés l'ingrés al partit em dirien: a tu no et volem, ets la llavor de l'heterodòxia i la dissidència!. I, crec, tindrien raó.
Intento entendre què fa Esquerra i no ho aconsegueixo.
Tema Carod-Puigcercós: per què em produeix l'estranya sensació que estem parlant de pomes quan el problema són les peres?.
Molt bé,..tots els mitjans de comunicació destaquen la renuncia de Carod a encapçalar les llistes al Parlament com una gran gesta. Ho presenten com una expressió de generositat que jo no sé veure. On és la generositat quan tot seguit s'apressa a proclamar: "no em desentenc, vull acompanyar-te al teu costat, en la primera línia del compromís polític"."continua el tàndem, continuem pedalant en la mateixa bicicleta i en la mateixa direcció", per acabar amb un lapidari "Tu ets l'home del partit, jo del Govern i Esquerra ens necessita a tots dos".
A mi, sincerament, aquestes declaracions em produeixen una angúnia immensa. On són els principis republicans en aquesta actitud cesarista i messiànica de creure's imprescindibles?.Com deia al principi, estem parlant de pomes ( el repartiment de càrrecs i poder entre els carodians i els seguidors de Puigcercós) quan el problema són les peres ( la línia política d'Esquerra).
El que fa por als unionistes és una Esquerra independentista amb personalitat pròpia i no amistançada amb el poder. El pacte Carod-Puigcercós significa el progressiu afebliment del partit i la seva domesticació en la línea de seguir exercint el paper de complement subsidiari als dos partits majoritaris, CiU i PSOE-C.
Vist des de fora, doncs, tot plegat dona la impressió d'una maniobra interna personal. Una mena de pacte per repartir-se els salvavides.
Salut.

Anònim ha dit...

Un pas més que fa pensar que les eleccions a Catalunya no tardaran a arrivar. Davant el fracàs del finançament i del nou Estatut, ERC no pot mantenir el Tripartit i tampoc es pot permetre el luxe de perdrés en guerres internes de lideratge. Prou feina tindrà per no perdre bous i esquelles en les properes eleccions.
L'electorat fuig d'ERC perquè no està d'acord amb la línia política del tàndem directiu. Com es poden recuperar els vots si es segueix fent el mateix amb els mateixos dirigents que, per cert, estan cremadíssims politicament?. Com vols treure els socialistes del govern si el pacte es basa en que en Carod sigui l'home d'ERC al govern?.
Les eleccions s'acosten avanç d'hora, i amb els moviments a ERC es poden precipitar.
A Catalunya ens espera un futur polític força distret.