Benvinguts !!!

Aquest espai, pretén ser un lloc de reflexió, debat i suport a Esquerra dins de Torredembarra. Aquest espai, vol construir una esquerra per a tots i de tots. Participativa i propera. L'Esquerra del futur.

La fuga de Carretero

29/4/09

Carretero a marxat, per bé que certament tard o d’hora, més d’hora que tard, hagués estat el propi partit qui l’hagués expedientat i fet fora.
Carretero marxa per preparar un nou partit polític, o si més no, segurament aquest serà el final del “culebrot”. De fet, si no el munta ell, ja ho faran els seus partidaris més propers per després, proposar-l’hi que el lideri. Proposar que lideri una agrupació per reagrupar a tots els independentistes vinguin d’on vingui. Persones que el sols els unirà el seu sentiment nacionalista, però que després, com voldran estructurar el país, amb polítiques burgeses típiques de convergència, o amb els plantejament socials de l’esquerra moderna?
Voldria recordar l’experiència de l’Angel Colom i la senyora Rahola al marxar d’esquerra per fundar el PI.
És cert, que a esquerra hi ha corrents i tendències, personalistes o ideològiques, segurament més que en d’altres partits, però això, també és un gran bé que cal mantindre. Després, ja seran els congressos interns qui decidiran el millor camí per a tot el partit i, sobre tot, quina és la idea general del mateix.
Això, que també passa a Torredembarra, ha de servir per que els futurs nous líders del partit al nostre municipi, aprenguin a treballar en equip i defensant les idees que les seves bases decideixin.

6 comentaris:

camell ha dit...

Home jo crec que el Carretero ha fet el primer pas per resoldre una situació que és despendres del llast emocional que és per molts independentistes és la actual Esquerra.
Proclamar que un partit és independenitsta no serveix per a res,... bé, sí, a alguns els ha servit per engalipar vots, i a 'hora de la veritat han desprestigiat les institucions provocant que la gent prefereixi ser administrada per Madrid per que veuen l'autonomia com una trava, un dispendi, una poltrona d'ineficassos xupòpters.
De què serveix que un partit es declari independentista?
De què serveix anomenar-te independentista si el que fas és donar suport a les polítiques espanyolistes?
Només serveix per enredar els babaus

Pero també penso que des de la politica s'han de proposar solucions i accions. En una paraula: "liderar". No val veure cap on es decanta el sentir de la gent i despres apuntar-se a cavall guanyador. CDC, l'"altra cosa" i fins i tot el que quedi d'ERC despres de les eleccions poden perfectament liderar i convencer la gent sobre la coveniencia de gaudir d'un Estat Propi. Ho serem quan el poble ho vulgui encara que el president sigui el Carles o la Lola.
Si alguna cosa bona es pot extreure de la situació que s'ha creat, amb l'enganyifa del tripartit, pero sobre tot amb la presa de pel de l'estatut, finançament i la campanya anticatalana a Espanya ha estat que s'ha demostrar amb FETS (la paraula de moda!) que no hi ha res a fer amb Espanya.
Ens hem carregat d'arguments irrefutables per defensar la conveniencia d'un estat propi.
I hem d'aprofitar-ho.

Pot ser no hem de buscar dreceres massa abruptes, pero tampoc hem d'analitzar tots i cadascun dels camins abans de pendre la decisió de per on tirem, perque correm el risc de fer tard.
Hem de ser conscients de les nostres forces, aprofitar-les , explotar-les i multiplicar-les. Però no busquem dreceres. Cadascú a la seva feina i fem-ne via.

Au salut a tu i a tots i si Deu vol que la grip psociata no ens mati...del tot.

Anònim ha dit...

LA GUERRA D’ESQUERRA

Els nois d’esquerra fan sa guerra
però no és pas per defensar la terra

ni és Felip cinquè l’enemic
el d’ara és molt més mal parit

i la direcció sentència
que els dolents són Convergència

és una guerra molt cruenta
cada cop és més calenta

l’hora dels valents s’atansa
els greuges clamen venjança

tant se’ns en fot la independència
l’important és la subsistència

i perquè això sigui reixit
donem-li corda al tripartit

i esperonem la militància
a cridar amb bel•ligerància

endarrera aquesta gent
que s’emporta el tres per cent

nosaltres tenim més nivell
amb una carta de’n Vendrell

rapinyem al personal
una part del seu jornal

i com que no està pas prohibit
cap a la caixa del partit

que amb extorsions d’aquesta mena
tornarà a ser rica i plena.

Però ses intencions guerreres
s’estrellen a les trinxeres

doncs l’enemic no tremola
i és ell qui les eines esmola

es volien cruspir el seu espai
però veuen que no podran mai

els ha ben donat pel trasero
el pacte entre Mas-Zapatero

li donaren suport total
de forma indondicional

i els ho paga amb l’aliança
amb l’enemic sense racança

de què us queixeu bons minyons?
si no vau posar condicions?

i així s’explica el cabreig
en trencar-se el seu festeig

i han quedat fora de joc
se’ls ha vist el tripijoc

i el vodevil de l’Estatut
se’ls presenta bastant fotut

i per procurar-ho salvar
encara volen negociar

amb el PSOE un acord
per traspassar l’aeroport.

El cas és poder demostrar
que sense ells tot és vulgar

però tota aquesta maniobra
dóna un resultat molt pobre

i cal ser molt malabarista
per amagar que és partidista

el rotllo de l’equidistància
no enreda ni a la militància

i en lloc de la independència
ens porten més connivència

amb els que manen a Madrid.
el resultat és que ens han traït

se’ls ha vist massa el llautó
des que pujaren al balcó.

L’il•lustre Conseller Primer
és una mica matusser

recargola els arguments
amb expressions massa insistents

encarrega informes a pes
que no serveixen per res

i diu que és ètic i moral
salvar la pau conjugal.

i per Iniciativa tot és bo
si pot seguir amorrada al mugró

i el PSC, ¿l’ha vist algú?
del braç del PSOE, segur

ja només els queda un neguit
salvar com sigui el tripartit.

¿I sabeu el que us dic companys?
que començo a tenir molts anys

perquè uns aprenents de triler
em facin picar amb l’esquer

que ens duran a la independència
¿algú s’ho creu? ¡santa innocència!

el que a mi em diu l’experiència
és que tenen molt poca decència.

De tot aquest desafuero
se’n salva només Carretero

que ha demostrat ser coherent
honrat, eficaç i valent

el presiona en Maragall
per culpa del terrabastall

de rectificar li fa encàrrec
però a ell l’hi importa poc el càrrec

vaja, que encaixa molt malament
dins d’un partit tan indecent.

I aquesta és la trista història
d’aquesta republicana escòria.

Si en lloc de plorar fes riure
Un auca se’n podria escriure


Salut.

Anònim ha dit...

La dirèccio de Esquerra ha pres la seva millor decisió.
A partir d'ara tots els mals resultats que obtinguin seran culpa de Carretero. I a més la deriva a la contra servirà per justificar tants tripartits com puguin sumar.
No ha estat una decisió presa amb l'estòmac, ha sigut molt premeditada i calculada. Al temps per sentir que el Carretero és el culpable de tots els mals...
ja ho veurem.

Anònim ha dit...

Segons l'entrevista a Carretero a l'Avui, la ideologia de Reagrupament és :

("Quina mena de complicitats està intentant teixir?

Com diu Johan Cruyff, les coses són senzilles. Nosaltres fem una crida a tot aquell patriota català que des del punt de vista de l'adscripció clàssica és liberal progressista, socialdemòcrata, cristianodemòcrata, socialcristià, o no adscrit a cap ideologia,")

" La veritat és que per això ja tenim Convergència "

Tertulià ha dit...

Rcat no liderarà mai la independència de Catalunya, com tampoc ho hagués fet mai ERC.
Qui la pot liderar, és CiU, si vol, i aquí rau la tasca de RCat, arrossegar la direcció de CiU cap a la independència.
CiU disposa d'un capital humà, material i recursos que, desgraciadament, no disposa RCat. La direcció de CiU ha de fer la política que prepari la societat catalana pel procés d'independència, i molts veuen aquest procés com un camí de roses, jo més aviat, ho veig com ho veia Winston Churchill el 1.940: sang, suor i llàgrimes.
Haurem de suar sang, perquè hi ha molta feina a fer.
La independència no és un camí, no és una estratègia, és un destí, és el final del camí.
I en aquest camí hi ha un mur de formigó de 300 m d'espessor construit i vigilat pel PSOE, i els seus socis del trispartit.
Acabem primer amb el tripi, després desmuntem el mur.
I per desmuntar-lo no disposem de maquinària pesada, amb prou feina tenim pics i martells, i el PSOE continua fabricant més formigó, i Esquerra( no ERC ) està soldant armadures, i ICV està arengant als obrers perquè continuin reforçant el mur...
Acabem amb el tripi primer, no tenim altre alternativa,i això, , només ho garanteix a dia d'avui el vot massiu a CiU.
Salut.

Anònim ha dit...

Podria votar CiU si CiU perdés la U. Fins i tot podria votar CiU, amb U, si la U perdés en Duran i Lleida.
Però com que no passarà cap de les dues coses, només podre votar a Carretero.
Que l'hagin fet fora d'ERC és la millor prova de la seva honestedat.