Joan Puigcercós seria el nou president d'Esquerra amb 2.616 vots (37%), però seguit a la vora per Joan Carretero amb 1.937 (27,56%), mentre que Ernest Benach ha quedat tercer amb 1.875 (26,68%) i Jaume Renyer quart amb 669 (10,8%) segons dades provisionals. Pel que fa a la secretaria general, Joan Ridao ha obtingut 2.636 vots (37,52%), Uriel Bertran segon amb 1.998 (18%), Rut Carandell tercera amb 1.384(19,70%) i Rafael Niubò quart amb 1.671 (23%).
Les dades provisionals fan, doncs, que en teoria Esquerra sigui governable perquè almenys el nou president, Joan Puigcercós, i el nou secretari general, Joan Ridao, formen part de la mateixa candidatura.
Però la seva victòria és només amb el 37% dels vots mentre que Carretero es consolida com a oposició interna per davant d'Uriel Bertran.Dels més de 10.000 militants d'ERC han votat finalment uns 7.000 amb un pecentatge de participació després de quatre setmanes de campanya electoral interna del 70%.
(Noticia publicada a e-noticies)
17 comentaris:
Dues coses:
1. Les eleccions estaven totalment controlades per l'aparell de bon principi.
2. Referent a l'escrit anterior. L'executiva s'equivoca volent controlar-ho tot.
Felicito la gent d'ERC per l'exercici de democràcia interna que han fet durant tots aquests mesos i que ha culminat aquest cap de setmana amb l'elecció del president i del secretari general. Com s'ha vist i demostrat en altres llocs, especialment a can PSC, no tothom és capaç de jugar aquest joc. A ERC sí.
Del partit republicà se'n poden crticar moltes coses, suposo que com a tots els altres, però el procés que condueix a la renovació dels seus càrrecs directius no.
És clar que caldria conèixer les tuberies de tot el procés, però de portes enfora el procés ha estat modèlic i la gent ho agraeix.
Això de concebre els partits polítics com a organitzacions allunyades de la societat on les decissions es prenen de forma cooptada i secreta s'ha d'anar acabant, de fet és la pròpia política, el seu exercici concret, el que ha d'anar canviant.
Salut.
Des de fa uns dies, hi ha un membre d'erc que te un blog personal. http://carlesf.blogspot.com
Ha guanyat Puigcercós, ell és qui més vots ha tret i ja no s'hi pot fer res, cal acceptar la derrota. En Joan Carretero ha aconseguit aglutinar un gran nombre de vots, els resultats del reagrupament són esperançadors però malauradament són insuficients, ara el que toca és analitzar aquests resultats, buscar els perquès i pensar en el futur que li espera al partit i al país.
EL DIAGNÒSTIC: Com pot ser que aquesta direcció que ha aconseguit que ERC ja tingui més ex-votants que votants hagi guanyat els comicis? la resposta és clara: una cosa són els votants d'ERC i una altra cosa els militants d'ERC, per la majoria de votants el candidat preferit era Carretero, per la majoria de militants Puigcercós, per la majoria de votants el pacte amb el PSC no va enlloc, per la majoria de militants aquest pacte s'ha de mantenir com sigui, per la majoria de votants el més important és Catalunya, per la majoria de militants això de que el més important és Catalunya ja no està tan clar. Per molts militants ERC s'ha convertit en un modus vivendi, una feina, un sou , un càrrec, una cadira, una visa... s'ha de pagar la hipoteca i el cotxe i si l'amic Puigcercós no hagués guanyat i s'hagués acabat el pacte amb els socialistes això hauria estat un problema, entre els ideals i pagar la hipoteca el que prima és pagar la hipoteca, així de cru o de bèstia.
Fixem-nos, els resultats electorals són nefastos, 140.000 vots perduts el novembre de 2006, petacada total a les municipals i 350.000 vots perduts a les eleccions espanyoles de 2008, després d'això en un partit normal hi hauria hagut dimissions o cessaments, a ERC no, s'hauria canviat la política de pactes, a ERC no. L'explicació és sencilla, el més important és mantenir el sou oficial i el càrrec. En aquelles seccions locals on hi ha més militància, on hi ha més militants de base i sense càrrec (ex: Barcelona o Lleida) Carretero ha tret molt bons resultats, en aquelles seccions locals més petites, on el percentatge de militants amb càrrec és més alt, Puigcercós ha arrasat.
El FUTUR: El futur del nostre partit és negre, molt negre, hi ha un divorci total entre els electors i la direcció del partit i això s'ha traduït en tres petacades electorals considerables, la quarta i definitiva petacada electoral que vindrà a les eleccions catalanes del 2010, els resultats poden ser tan nefastos que probablement aleshores sí Puigcercós i companyia plegaran, però no plegaran per decència ni per vergonya, sinó perquè tindrem tan pocs diputats que ja no podrem repartir càrrecs ni fer pactes i , per tant, s'haura acabat aquest "xollo" del sou oficial.
Quin sentit tindrà aleshores mantenir a tots aquests senyors? Puigcercós i Carod ens han deixat sense vots, això per gran part de la militància és assumible, però el que no serà assumible és que ens deixin sense sou oficial. És ben trist.
El GRAN PERJUDICAT de tot això serà el partit, ERC, ens hem quedat sense vots, sense credibilitat, sense discurs i fins i tot sense sigles, quan ens trobem que els independentistes catalans tenim al Parlament de Catalunya 10-12 diputats molts es preguntaran quin sentit ha tingut mantenir en el càrrec a uns dirigents tan nefastos.
Fins que aquest dia no arribi el que toca és tapar-se els ulls, les orelles i fins i tot el nas, fer veure que tot va de conya i que tot és de color rosa, tal com fan els dirigents de CiU des de fa anys... tot això és ben penòs.
El resultat del resultat és que el carodisme resisteix força bé, Puigcercós guanya però amb en Carretero tirant-li l'alè al coll, i aquest últim apareix davant tothom com l'alternativa a l'oficialisme. Oficialisme que, per cert, s'imposa clarament: ERCFutur i Gent d'Esquerra, juntes, sumen un 60& dels vots, en tant que EI i Rcat sumen un 40%.
I què hem de fer, a Esquerra Independentista? Malgrat la derrota, els motius del nostre naixement segueixen, al meu parer, allà: Esquerra va a la baixa electoral, corregir aquesta tendència requereix d'un canvi, i aquest canvi no el pot representar en Joan Carretero. Per tant, crec que seria un error "tancar la parada" i anar-nos a casa. Crec que ara el que toca és defensar les nostres esmenes al Congrés que se celebrarà aquest dissabte i, a partir d'aquí, contribuir a la reconstrucció de la unitat del partit mantenint, però, les nostres tesis. Això implica que, durant un temps, haurem de restar en silenci i deixar que la nova direcció tingui la oportunitat de desenvolupar el seu projecte. Els cent dies de gràcia, per dir-ho així, no els hi pot treure ningú. Després, quan arribin esdeveniments d'importància com la sentència del TC sobre l'Estatut, Esquerra Independentista haurà de valorar si l'actuació de la nova direcció és la correcta o no. En definitiva, la prova del cotó la tenim ben aviat, a les eleccions de 2010. L'electorat ens dirà si la decisió que ha pres la militància d'Esquerra aquest dissabte és la correcta o no. Si ho és, Esquerra Independentista deixarà de ser necessària i, aleshores sí, podrem tancar amb la tranquil·litat que el partit està en bones mans. Però si no ho és, aleshores els motius del naixement d'Esquerra Independentista es revelaran com a fundats. Tant de bo que no ho siguin, sincerament.
L'executiva ens diu que aquest no és el lloc oficial torrenc, però he entrat al seu web i no he trobat els resultats de les eleccions.
Volia mirar els percentatges, crec que sumant les dues famílies oficials i la d'EI, que tot i ser reformista te un caire oficialista, superen el 60%.
Carretero ha fallat en l'aposta de pactes amb convergència.
Cal un acord polític i una executiva unitària en base els resultats del dissabte però fugint de les quotes e incorporant a la gent més valida de cada sector.
El dissabte Esquerra a de tornar a guanyar, i visualitzar que som un partit plural però més unit que mai que encara el canvi tranquil amb un equip potent i renovador per assolir el més aviat possible uns Països Catalans lliures i justos.
Crec que només hi ha un camí. Està vist i comprovat que els pactes amb els espanyols no serveixen per res, els faci el partit que sigui. Estar sotmés als pactes amb els castellans sols els entenc pel temor a trobar-te amb allò descongut.
La premisa que més val boig conegut que savi per conèixer, no em val. Els espanyols només ens volen per una cosa ... i ens voldrien fer desaparèixer del mapa d'una vegada si no fos que sols ens volen per pagar i pagar.
Ara està en les mans dels partits catalans no sotmesos als partits espanyols fer el salt.
Només hi veig una petita gran diferència: la militància i els votants d'ERC tots, absolutament tots, volen la independència i la dignitat nacional.
Els militants de CiU, sé que puc afirmar que no absolutament tots la volen. Molts la volen, és veritat. És evident que molts sectors d'Unió, solen veure els tancs a la porta de casa seva i els aterra la possibilitat de viure amb la misèria més absoluta, quan em penso que seria el revés.
Els que hi tindrien més a perdre serien els castellans. Perdrien la seva darrera colònia imperial i el Borbons perdrien els títols de Compte de Barcelona i Prínceps de Girona.
Està en les nostres mans tot plegat i els pactes s'ha vist que no han servit per gairebé res ... Pactes de la Moncloa ... Majèstics ... Tripartit I ... Tripartit II ... tot catalanisme amb pudor d'espanyolisme i els catalans fotuts com sempre ... i anar pagant i cèntim darrera l'altre ..
Quan es teoritza però a la pràctica les actuacions són sectàries i d'esquena a la militància, les paraules no serveixen per a res.
Els grans mals d'ERC comencen a les mateixes seccions locals.
Perfecte amic; el grans mals d'esquerracomencen a les seccions locals amb executives totalemnt tancades i amb poques mires.
Tots teni-ho una mirada critica encarada al Sr J.lluis Carod, però crec i sempre ho dire, ha sigut i es la persersona que mes ha lluitat per un partit de ERC, fa cosa de 30 anys enrera começa la seva primera entrevista per TV, kuan jo tenia 12 anys, i em va prometre moltes coses per catalunya, cosa que molts politics de CIU o PSC que portaven molts anys lluitant i varen prometre i encara es hora de les compleixin i kal dia ke jo encara els envio cartes d'espera a les seves promeses(menys mal k sentada les espero)en Carod te una llarga lluïta, i no jutje-ho a un esquerrà de cara i ulls,i jutge-ho a les persona que es dedica a fer blocs com aquets,en hores fenya ( o potser es funcionari i no tens fenya?) ke solament sap formar varalles i males opinions de la gent i diferents partits. I abans d'acabar, vui deixar clar ke un dels millors presidents k ha tingut ERC ha sigut en Cesar Sastre, i en Carles ni gaste-ho tinta en la votació, endavant Cesar!!
Sí, soc culpable de ser funcionari i escriure aquest comentar en horari laboral, mentre 12 companys més estan treballant en la mateixa sala que jo i a poca distància ting sentatun subdirector territorial i d'esquera.
Esquerra sempre ha estat un partit on han existit i cohabitat diferents corrents internes, cosa que enriqueix el partit. A més, tothom pot expresar el que pensa gràcies a l'assamblearisme.
Intentar culpar al/la o els/les persones que fan aquest blog per fomentar el dialeg i el debat, no ajuda a la democràcia interna d'squerra.
A més, per molt que el miro, no hi veig cap crítica a esquerra ni a les persones, sols noticies. Cosa que per desgràcia a la web oficial, per el motiu que sigui...
He militat a esquerra i puc dir que el Cèsar ha estat un bon president. Ningú podrà dir altre cosa. També conèc el Carles, que no se si vol ser president; però ell te la part que li falta al Cèsar, la imatge pública, ser lider dintre dels grups i que la gent el coneix.
El president és el Cèsar. I serà president mentres ell així ho vulgui.
A nivell personal, jo, no hi tinc cap afany en ser-ho.
Altre cosa, és que hi ha persones que estan pensant en mi per donar una nova empenta al projecte local. Si el gruix d’aquestes persones, fos el suficient i signifiqués plantejar una idea comuna per a tots els militants, llavors caldria estudiar-la.
Mentres, els meus comentaris restaran penjats al meu blog personal, http://carlesf.blogspot.com
Trobo k teni-ho massa fenya fent el ridícul, espero i desitjo k us doninun paper per la próxima pel-licula de Pere Almodovar. Bé us deixo ja k la meva fenya és molt més important k la vostra, i així mateix desitjo ke el vostre jefe s'adoni del k este-ho fnt, gràcies. una militant de ERC
AQUEST BLOC EL PORTEU LA MATEIXA EXECUTIVA D'ERC PER TAL D'ACABAR D'ENFONSAR-VOS , AIXÍ ELS DE L'ABG I ELS DE CIU ENS ESTALVIAREM LA CAMPANYA ELECTORAL . US FELICITO ES LÙNIC BLOC D'UN PARTIT PER ATACAR AL MATEIX PARTIT QUE DIU REPRERSENTAR , AIXÓ NOMÉS PASSA A ESQUERRA.SEGUIU AIXÍ NO AFLUIXEU
EN UNA T0RRE DOMINADA PER OBSCURES
FORCES DEL MAL, SANGUINARIS GUERRERS I MALÈFIQUES CRIATURES, AQUESTA JOVE REBEL HA ESTAT ESCOLLIDA PER ALLIBERAR AL MÓN.
GASSULL LA PRINCESA GUERRERA Poderosa. Passional. Rebel.
Anonim, com a menbre de la executiva de ERC sapigues que aquesta pagina no te res aveure amb el partit de ERC torredembarra, la nostra pagina es www.erc.cat/torredembarra, i el k ha fet aquest bloc, ho ha fet com a bloc personal, i no pel partit, salutacions web master ERC torredembarra.
Publica un comentari a l'entrada