Durant el plè cel.lebrat ahir al vespre al nostre ajuntament, va ser presentada i aprovada per tot els grups representats en el mateix, exceptuant en PP que es va abstindre, una resolució sobre el president Companys.
Ara que tot just ha fet 68 anys d’aquell succés, i esperant que tothom pugui recuperar la “memòria perduda”, portem un petit resum de la moció presentada conjuntament entre ERC, PSC i ABG.
El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va marxar a l’exili el 5 de febrer de 1939 empès per la pressió de l’exèrcit franquista. El 13 d’agost de l’any següent va ser arrestat per la GESTAPO alemanya.
Companys va ser lliurat a la policia espanyola i conduït a Madrid, on va ser sotmès a diverses tortures. Posteriorment, va ser traslladat a Barcelona i, després de patir un consell de guerra sumaríssim, va ser afusellat al Castell de Montjuïc.
L’assassinat del president Companys, el 15 d’octubre de 1940, és una de les 192.684 execucions que el general Franco va ratificar entre el final de la guerra civil i 1944.
Solicitem...
- Sol•licitar al govern espanyol que iniciï les accions necessàries per tal d’aconseguir l’anul•lació del consell de guerra sumaríssim contra el president de Catalunya, Lluís Companys.
- Sol•licitar al govern espanyol la rehabilitació pública de l’honor del president de Catalunya, Lluís Companys, per mitjà de la celebració d’un acte solemne de desgreuge al castell de Montjuïc.
- Sol•licitar al govern espanyol una demanda pública de perdó en nom de les institucions de l’Estat als descendents del president Lluís Companys i al poble de Catalunya, representat per les seves institucions.
- Fer arribar aquest acord al president del Govern espanyol, als presidents del Congrés i del Senat i als diferents grups amb representació en aquestes cambres.
Poemas en castellano
Fa 2 anys
6 comentaris:
És una vergonya que, tres dècades després de la mort d´en Franco, el president Companys continua éssent un criminal per al sistema jurídic espanyol. Es trist que, tres dècades després, els governs d'aquest país no hagin aconseguit mai fer entendre als espanyols l'excepcionalitat del cas. És lamentable que, quatre anys després, Zapatero ( psoe ) no hagui complert les seves promeses ni tingui intenció de complir-les. Perque Lluís Companys no fou afusellat exactament pel fet de ser Lluis Companys sino pel de ser el president de Catalunya.
I aquesta perspectiva no es pot perdre mai de vista.
Però, dit tot això i reflexionant sobre un post,del militant de ERC, Carles Fuixet en el seu blog personal,que titula:
Feed Back ( el Carles molt bé, hi diu (Mes bén dit, escriu):
Quan al voltant nostre passen coses i nosaltres no ens assabentem, quedem fora.
Quan al voltant nostre hi ha esdeveniments i algú, ens explica el que ha ocorregut, podem participar plenament, debatre i buscar punts d’acord.....
Fa temps que aquest comentari em ronda pel cap. Si no l’he fet fins avui és, entre d’altres, per que no se si seré capaç d’expressar-me com vull, sense cap tipus d´acritud i per que tinc molts amics que són militants i simpatitzants d’ERC i no m’agradaria que es sentissin de cap manera ofesos.
La idea que em volta pel cap és una analogia entre el mapa polític del país i el mapa esportiu futboler. Si ara m’hi decideixo és, en part, per què els esdeveniments de les darreres setmanes i dies, confirmen el meu pensament.
De fet, hauria de dir que va néixer com una sensació espontània que, això sí, va provocar una reflexió.
Ho exposo: La militància d’Esquerra té moltes semblances al soci de l’Espanyol amb molt de respecte. Moltes. Tantes que quasi em molesta. I que em perdoni tothom que, amic meu o no, sigui militant de ERC o del Espanyol..
En detallo unes quantes:
- Consciència de ser petits, com a partit. Consciència de ser petits, com a club.
- No creure’s amb capacitat per guanyar o apropar-se molt a guanyar unes eleccions.
No creure’s amb opcions de guanyar una lliga o a classificar-se per una “Champions”.
- Odi visceral i rancuniós al partit polític “germà” (en quan a sobiranisme) i més gran, CDC. ( el sentiment és recíproc ?,jo crec que no ).
Odi visceral i rancuniós al Barça.
- Simpatia pel màxim rival de CDC, el PSC, ni que l’eix d’aquest darrer sigui un altre pais diferent al nostre. Disposició total per ajudar-los gratuïtament sempre. Simpatia pel Madrid i disposició per ajudar-los gratuïtament quan calgui.
I si no cal, també.
- Treure 22 diputats, presumir de mans netes i de tenir la clau, per regalar-la al PSC i ajudar fustradament, a destruir políticament CDC, embrutant-se les mans amb càrrecs, sous , i creure que en les properes eleccions guanyaràs.
Guanyar dos partits seguits, creure’s tenir la clau que portarà a la UEFA o Champions, i començar a perdre tot seguit.
- Creure que no perdràs el 50% del vots i escons, i perdre aquests o més.
Pensar que poden anar a la UEFA i acabar baixant a segona (que ho faran).
- Puigcercós: al partit des de ben jove. Sense preparació o estudis al nivell politic del càrrec de President (o Secretari General) del Partit, o Conseller del Govern. Creure’s l’amo del partit i actuar com el mafiós d’una banda arravalera .
Tamudo: a l’equip des de ben jove. Sense educació ni nivell per ser capità. Creure’s l’amo del vestidor i actuar com el “jefe” d’un grup de “macarres”.
- Carod: estar desfassat en les formes i en el fons del càrrec que ocupa i no fer-li vergonya. Presumir de ser diferent i demostrar ser igual o pitjor que la resta. Aconseguir avergonyir als altres en forces aparicions públiques (corona d’espines, Perpinyà, Frankfurt, nomenaments del germanet,...)
Sanchez Llibre: estar desfasat en les formes i en el fons que un president de club hauria de tenir en el segle XXI. Discurs
incoherent, “donde dije digo, digo Diego”.Moltes de les seves aparicions públiques, avergonyeixen.
Em queden algunes analogies més, però ho deixaré aquí. No voldria caure en l’acarnissament. Respecto molt (i aprecio) a molt amics que son militants o sosis. Però jo, penso i ho veig així.
La militància va prescindir del camí cap a la renovació que en Carretero i Beltran, els hi oferia el més de Juny, validant la penosa direcció que dirigeix la nau cap el suicidi, i ho ha tornat a fer ara en els congressos regionals.
Doncs molt bé, macos, endavant i amb el cap ben alt cap a segona!
Llàstima que la vostra decisió signifiqui alhora que doneu suport a l’engany i traició que aquesta direcció va fer a la majoria de l’electorat.
A les espanyoles us varem ensenyar el futur, a les properes catalanes, lamentablement ja no serà futur, serà dura realitat.
Preferiu ser petits i aliar-vos amb l’enemic per destruir al germà. Pensava (deieu) que volíeu arribar a tenir 150.000 socis i guanyar la lliga vosaltres, i no limitar-se a ajudar al Madrid. Però no. Preferiu ser còmplices i gaudir, junt amb l’enemic, del patiment que el país ha de suportar per que us sentiu satisfets amb el dolor de CDC.
Però acabareu a segona ¡!.
Ep ¡ de bon rotllo i sense cap tipo de acritut tans sols es una reflexió personal i per fer-la petar una mica i animar un xic el bloc i sense ofendre,ni ganes de molestar a ningú.
I si ho he fet demano disculpes per endavant.
“Quan al voltant nostre hi ha esdeveniments i algú, ens explica el que ha ocorregut, podem participar plenament, debatre i BUSCAR PUNTS D´ACORD ”.
Acepto les disculpes,com soci del Espanyol,pero no ens comparis mai amb els senyors equidistans,aquesta gent, ara mateix no saben ni on esta el camp,ni a que juguen.
VISCA LES CUP !!
Un periquito.
Com militant d'ERC, aquest escrit m'ha fet mal. Però és que la veritat ofèn.
Suposo que ens ho hem guanyat.
De totes formes, m'agradaria fer alguns matisos amic animador.
Dius:
“Odi visceral i rancuniós al partit polític “germà” (en quan a soberanista) i més gran, CDC”
No crec que sigui cert.
En tot cas, el sentiment és recíproc. ERC ha de canviar, això és evident, però CDC, també.
Dius:
“Simpatia pel màxim rival de CDC, el PSC, ni que l’eix d'aquest darrer sigui un altre país diferent al nostre.”
Tampoc crec que sigui cert, encara que he de reconèixer que a vegades ho sembli.
Entenc la “emprenyamenta”, jo també l'he patida, però de moment no em puc creure que CDC sigui una alternativa.
Sento no compartir les esperances que molts dipositeu en CDC, i que probablement abans vareu dipositar amb ERC, però molt em temo, que la decepció, encara serà més gran.
A més a més, soc d'esquerres, però d'això ja en parlarem, si cal, quan siguem independents
Si més no, desitjo, que aquest suport a CDC, serveixi per fer una renovació dins de CDC, que de moment, no ha estat possible a ERC.
visca el barça
Salutacions i independència.
Companys em sembla tan penós com quan a Madrid apel·len a la nostra solidaritat. Quan això passa, aquí tot són excuses per no quedar com els dolents de la pel·lícula i dissimular que, en realitat, ens és bastant igual si a Extremadura són feliços o desgraciats.
Que demanaríem diners als extremenys nosaltres? Oi que no? Oi que ens moriríem de vergonya si haguéssim afusellat un president espanyol en les circumstàncies que va ser executat Companys? Doncs ja està. Si el govern d’Espanya vol demanar perdó als catalans ja ens avisarà. Anar a demanar l’anulació, perquè els espanyols puguin fingir un penediment que no senten, demostra haver entès la història al revés.
Salut.
Doncs jo no crec en cap cas que es pugui fer una similitud que, d'entrada, trobo estúpida. Més que res perquè des d'un inici aquest tio compara CDC amb el Barça, i per tant ja comença malament. Perquè si fem símils futbolístics, qui seria el PP? El Reial Madrid? Malament anem doncs! no m'imagino pas el Barça i el Madrid pactant PHN (en futbol què seria? la venda de Messi?) o coses per l'estil...
D'altra banda, comparteixo que manca lideratge i unió, però altre cop comparar Sànchez Llibre i Carod... retòrica, company, retòrica. Carod es creu el mesies, potser, i el gran salvador, ben bé com el Laporta, oi? Al loro, que no ens confonguin...
Potser un pacta amb el PSC perquè hi creu tenir coincidències, més enllà d'eliminar a Convergència. Potser qui veu fantasmes són altres. I repeteixo, cal canviar moltíssimes coses a Esquerra, i s'ha pecat de sobèrvia. Segurament no s'ha sabut gestionar el fet de convertir-se en un equip gran...Però d'aquí a dir literlament que són uns perdedors i victimistes... No confonguis 4 dirigents amb el tot... I encar a menys els símils.
SABEU QUE ENS PASSA ALS CATALANS?
QUE S'ENS EN VA LA FORÇA PER LA BOCA . MOLTES DECLARACIONS ( ERC-CIU) I RES MÉS I AIXÒ ELS ESPANYOLS HO SABEN, ENS TENEN LA MIDA PRESA. ENS ESBRAVEM EN ELS ESCRITS PERÒ A L'HORA DE LA VERITAT RES DE RES. PENSEN EN LES NOSTRES ACTUACIONS DIÀRIES, PEL QUE FA AL CATALÀ PER EXEMPLE ....,
TOT AIXÒ AIJUDAT PER LA BAIXA ENTITAT DELS NOSTRES PLÍTICS ACTUALS. ACTUANT DE MANERA PARTIDISTA , I SENSE PENSAR EN CATALUNYA COM UN TOT. ELS ESPANYOLS QUAN NEGOCIEN O PARLEN TENEN EN TOT MOMENT ESPANYA AL CAP I NO EL PARTIT , MIREU COM EN LO QUE RESPECTA ESPANYA PSOE I PP ESTAN D'ACORD. SEGUIM AIXÍ
Publica un comentari a l'entrada