Ahir al vespre, es va fer un petit acte de campanya al bar "el Sabó" de la nostra localitat. En ell, unes 30 persones vam escoltar les paraules que ens van adreçar el quasí fill de Torredembarra, Jaume Ranyer, i el meu amic Jordi Portabella. L'acte va ser presentat per el secretari local d'organització.
Al meu parer molt més interessant la divagació del company Portabella i, la seva dissecció sobre les actituds, que no aptituds, d'altres partits. Els desplants de convergència i el perill que comporta un vot que finalment pot anar a mans del PP, la doble cara d'alguns i el servilisme dels altres.
M'agradaria veure més sovint, petites xerrades-col·loqui d'aquesta mena, per poder discutir de tot i amb tots. Tanmateix, també servirien per donar a conèixer totes aquelles coses que es fan i desfan a l'ajuntament de la nostra vila.
Per cert, infiltrat entre els assistents hi vaig veure al Sr. Masaguè. Un punt per a ell, si el que volia no és altre cosa que escoltar un discurs ben estructurat i amb marca pròpia. Conèixer totes les opinions és la base per un bon enteniment entre les persones.
Poemas en castellano
Fa 2 anys
3 comentaris:
ERC ha perdut la seva autonomia com partit i s'ha satel·litzat totalment.
El que diu Ridao (i el que no diu)
El passat 24 de gener, sant Francesc de Sales, Joan Ridao encarava presentació en societat com a candidat d’ERC al Congrés. Era a l’auditori de què disposa l’ONCE de Barcelona. Del seu discurs em va sobtar no solament que passés de puntetes sobre el 2014, data que no va esmentar ni un sol cop, sinó que fins i tot es pogués llegir entre línies el seu dissens amb l’anunci de Carod-Rovira de convocar aquell any un referèndum d’autodeterminació.
Ridao va afirmar: “El dret a decidir en majúscules ha de ser la culminació d’un procés de canvis polítics, institucionals i socials previs si no volem malbaratar el potencial democràtic que té aquet instrument”. Repeteixo: el 2014 no va aparèixer per enlloc. Si a aquest fet tan sorprenent hi afegim l’avís sobre la necessitat de “canvis polítics, institucionals i socials previs si no volem malbaratar el potencial democràtic que té aquet instrument” i, a més, comptem que perquè comenci el 2014 queden menys de sis anys, doncs el missatge es perfila amb prou nitidesa.
Poc més d’un mes després, el 27 de febrer, sant Baldomer, el diari ‘La Vanguardia’ publicava aquestes altres paraules de Ridao: “El 2014 no deixa de ser un estímul, un esquer, per anar preparant una futura majoria social, que si existeix farà que tinguem les condicions objectius per poder celebrar aquest referèndum (...)”. Si existeix una futura majoria social...
El que diu Ridao és que l’important és construir, que fornir el consens interior és la condició necessària indefugible. O, expressat d’una altra manera: que per aconseguir la independència el que cal és que hi hagi molts independentistes, una majoria social àmplia que reclama l’exercici del dret a decidir. I què és el que Ridao no diu? El que no diu Ridao és, crec, que el 2014 carotià va ser pura fraseologia populista i l’enèsim truc d’un dirigent polític que està decidit a vendre molt cara la seva pell política en la guerra entre faccions ja iniciada a ERC, guerra de moment oculta sota el mantell de la campanya electoral.
Salut.
Vull quedar-me amb una part del comentari del tafaner.
Lliteralment "l’important és construir, que fornir el consens interior és la condició necessària indefugible."
Aixó és el que ha de fer esquerra a Torredembarra, molt més enllà dels misatges que es poden llençar en una campanya electoral, quasi sempre puntuals..
Publica un comentari a l'entrada