En Joan torna al partit. Bé, a fer feina de partit. Després d'haver estat un anyet com a conseller a la Generalitat, el govern del país que realment ens interessa, i també, després del diumenge electoral, el Joan, juntament amb els seus assessors ha decidit tornar a fer tasca interna.
Al meu entendre, torna al lloc del que no tenia que haver marxat mai. El treball intern, és bàsic en un partit. L'estructuració d'un discurs comú a tots, és bàsic en un partit. El 
treball coesionador de les diferents vies, és bàsic en un partit. Escoltar, estar per, confrontar i aglutinar, és bàsic en un partit.
És evident que la bicefàlia existent dins d'esquerra pot causar tensions. Però, també és cert, que és una transició o un canvi de rumb, millor fer-l'ho des de la coherència i l'experiència de les persones. El que no hem de fer mai, és fer discursos catastrofistes o poc encoratjadors, trencadors o poc reals que, el que aconsegueixen, és dividir el nostre partit.
Cert és, que l'existència de corrents, ens pot fer créixer i, també es cert, que la tasca a fer, rau en aglutinar les diferents idees en un camí comú. Si, he dit comú, no únic, ja que ningú de nosaltres te la veritat absoluta.
Poemas en castellano
Fa 2 anys
8 comentaris:
Al Punt , a doble pagina, hi ha tota la funció i els actors, com si fos una tarda de circ, els que estan amb Carod, els que estan amb Puigcercós, als de l’Uriel Bertran i també els noms dels que no saben o no contesten.
A veure com os ho dic per no deixar anar un renec, que voleu ara amb aquest espectacle, acabar amb Esquerra Republicana, però que os heu cregut, que el partit es vostre? Foteu el camp tots, Carods i Puigcercós i no foteu mes el pena, i si voleu munteu-vos un partit a la vostra mida. Ja ens ho farem els bons militants i votants, sense diner, ni cadires, ni amb amistats perilloses. Per una Esquerra Republicana Independentista i honesta
Hi ha molt de marro, i de morro també.
La Conferència Nacional en va ser un clar exemple. I prepareu-vos per al Congrés. L’enorme creixement de “col·locats” d’ERC, més famílies, etc. és la gran estratègia per controlar el partit i assegurar-se que tot segueix igual.
També en això Carod i Puigcercós són iguals. Les pugnes són únicament personals, perquè al darrere no hi ha la més mínima diferència: tots dos són co-responsables de l’estratègia, que assumeixen plenament i incondicionalment. En aquest engreix de les oques també tots dos han actuat d’idèntica manera. No hi ha diferències. El que passa és que com són uns cafres, si es descuiden ho engegaran tot (s’entén la menjadora, perquè el país i el partit els importa exactament el mateix, és a dir, res, és a dir, només com a mecanisme de seguretat de la cadira).
Sobre la davallada estrepitosa d’ERC no m’atreveixo a dir gaire res, però potser sí que la gent ha deixat de votar-los perquè veure’ls al govern no ha agradat. Tot i que aquest mateix fet es pot considerar una de les raons de la davallada també d’ICV-EUiA, que pacten governs tan sols per mal gestionar, quan potser traurien més profit si es dediquessin a fer bones i veritables oposicions. I ho dic tant per uns com per els altres.
Que opineu del tranvassament d'aigua a Barcelona?
crec que s'han de fer estudis rigurosos de si sobra aigua i on, no ens hem de deixar portar que la recurrent frase de que "sols ens donen a Tarragona el que no volen a Barcelona". L'aigua es un tema prou important com per ser seriosos i rigurosos, hem de fer una política racional de l'aigua i el seu consum. Un altre tema es el cobrament de "mínims" als usuaris que realment no els gasten, hi ha per aquí uns guanys que no s'inverteixen en el manteniment ni en el clavegueram (per molt que ho diguin), en fí es un tema greu i llarc que caldria tractar-lo molt millor.
Els partits ja no son d'esquerres o de dretes, a tots hi ha persones que volen manar i es posen les sigles que mes els convé en cada moment, la historia nes plena d'exemples, els programes(o fulls de ruta com en diuen ara) no aclareixen res a ningú, tots votem per fé, ja que quan manin tots miraran per la seva butxaca. Els polítics (sobre tot els d'esquerres) han de mirar i treballar pel bé del poble al qui representen, tenir els comptes clars, la cara i mans netes,....
Aquestes lluites internes a ERC hi son de fa molts anys, però la bonança de la que han gaudit fins ara ho a tapat tot, espero qu qui guanyi sigui de veritat el millor, no pas el que mes joc brut sap fer.
Demano idees clares i propostes concretes, amb la esperança de poder demanar comptes si no ho fan bé, es molt demanar?
Cada día que pase, dando apoyos al PSC, la perdida de credibililad irá en aumento y el daño será irreparable. Mas vale solos, que mal acompañados. besitos
Publica un comentari a l'entrada