Estava pensant en les bondats que poden aportar aquestes lleugeres pluges que tenim al nostre país quan, al obrir un diari, bé, un pamflet de convergència, em trobo una e
ntrevista a l’Àngel Colom i Colom, ex secretari general d’esquerra; ex secretari general del partit independentista; que va formar quan va perdre les eleccions a esquerra i ex delegat de la generalitat al Marroc i militant de CDC.
Durant l’entrevista, juga entre dues aigües, participar en les ponències de convergència sense tancar les portes a una possible tornada a esquerra, cosa que sembla ser li va proposar en Joan Puigcercós.
Crec que, haguéssim fet millor, no tancant l'oficina de la Generalitat al Marroc. Recordeu els militant locals de Torredembarra quan va vindre a dinar a un restaurant del Carrer Antoni Roig?
Per si algú vol llegir l'entrevista sencera, aquí deixo el link, tot i que va ser més interessant la que li va fer el Mikimoto al seu programa.
5 comentaris:
Aquesta foto recorda molt a una persona d'esquerra de Torredembarra. Propaganda encoberta?
El Colom ja està caducat, per això el van fer fora d'esquerra i ha anat voltant fins que algú li ha fet cas. Pobre Mas.
M'agrada més l'esquerra d'ara, de Catalunya i de Torredembarra. Tot i que al nostre poble caldria aclarir coses (pactes, amistats..., algunes cares...)
Un votant!!
No el conec personalment. No sabia, tampoc, que hagués tornat. De fet, fa temps que no el tenia present. I, així, gairebé de sobte, reapareix. No sabria dir ben bé per què, però Àngel Colom m’inspira confiança. Segurament darrere aquest retorn deu haver-hi alguna operació pensada, algun càlcul. Ho ignoro. Ara, m’ha agradat llegir a l’entrevista de l’Avui que no ha vist amb bons ulls cap dels dos governs tripartits, que creu que les forces centrals del catalanisme han de fer esforços per entendre’s i passar full de tots els greuges del passat. Ell mateix es presenta com a no exempt de culpa, en aquelles turbulències d’ara fa dotze anys, en reconèixer que ell també va ser factor de divisió. I se n’excusa. Colom ha aparegut amb una mirada neta, equilibrada, la mirada de qui, havent passat cinc anys al Marroc, assegura haver tingut temps de reflexionar. Ha aparegut amb menys cabell i més blanquinós, i transmet serenitat. I el llenguatge. En un moment de l’entrevista, recorda les paraules de Zapatero adreçades a ERC: “España plural, sí, pero España”. Aquestes paraules del president espanyol li serveixen a Colom justament per dir que és això el que ens cal a nosaltres: que el substantiu sigui Catalunya. Els adjectius ja els posarem després. Si badem, si ens entretenim que si dretes, que si esquerres, si badem, acabarem essent els últims de res. I després encara hi ha una altra cosa. El llenguatge, deia fa un moment, perquè en el llenguatge de Colom apareix un sensacional “demano”, així en primera persona, amb tot el convenciment del món. El que demana és allò que fa temps que molts reclamem: que com més aviat millor es refacin ponts entre tots els sectors del catalanisme, també entre tots els que ja hi ha al carrer, en una referència clara a la manifestació de l’1 de desembre de l’any passat. No fa ni mig any i aquella manifestació sembla que no s’hagi produït, sembla oblidada, però totes aquelles forces que van confluir-hi marquen el camí cap a un govern d’unitat nacional que ha de fer entendre a Brussel•les que aquí hi ha un país que vol un Estat propi. És curiós que avui mateix Puigcercós hagi sortit dient que hi ha molta gent que vol i demana unitat d’acció entre Convergència i ERC. I se sap que Colom i Puigcercós es van veure al Marroc i que van refer la seva relació personal. Ara un aspira a la presidència d’ERC, i l’altre, de moment, és un simple militant de Convergència. I no ho sé, naturalment puc equivocar-me, però crec que Colom ens fa falta i crec que ell té moltes ganes de retre aquest servei al país, el servei de refer els ponts del diàleg, si més no. Perquè em sembla que Àngel Colom vol servir el país, i no pas servir-se’n.
En tots els partithi ha i ha hagut persones que han tingut o volgut marxar-ne enalgun moment. Això no vol dir que no hagin ni pugin tornar a la política. El que si que és cert, és que aquesta persona de paraula fàcil i agradable, no pot voler esdevenir-se salvador de ningú. Està lluny de la realitat social i la seva imatge, al igual que la del Carod ja estan fora de lloc.
Convergència també hauria de començar a pensar en fe entrar nous valors al cercle intim del sr. Mas, per que els hi passi el mateix que esquerra.
Per cert, estic totalmet dacordamb el primer comentari. Aquesta fotografia recorda a un membre d'esquerra.
TOTS AQUETS CANVIS TAMBÉ S'HAURIEN D'APLICAR A LA LLISTA D'ERC A TORREDEMBARRA,a la poca gent que val i sap treballar, se la aparta perque no es un LLEPACULS, que sembla realment ser l'unic que funciona.
els partits polítics s'haurien de fer funcionar com ara una empresa privada, qui no serveixi per la feina: AL CARRER. Hem de demanar responsabilitats de les coses mal fetes i tothom ha de ser consequent dels seus errors (MONTSE I DERIVATS, REF. CARRER NOU ......)
Publica un comentari a l'entrada