Avui, els catalans i catalanes, regalarem milions de roses i llibres a totes aquelles persones que ens fan caminar cada dia amb un somriure als llavis. Avui, és la nostra diada de l’amor.
Segons diu la llegenda, i fent una mica de pel·lícula, podem dir que el nostre Sant Jordi, representant de les llibertats i la justícia. Amic dels més desfavorits i amant de les lluites difícils, va a matar el drac. Aquest drac, el transformarem en la nació espanyola i la seva ànsia de menjar-se tot el que significa Catalunya. Fins i tot, les nostres donzelles, economia i llengua.
Després d’una dura batalla i, per mitjans lícits i legals en tota confrontació, nosaltres referèndum i Sant Jordi una llança, aconsegueix derrotar a la bèstia.
De la sang de la bèstia se’n fan roses, llibertat i independència. Però.... aiii ,les roses tenen punxes, i aquestes fan mal, al igual que esquerra, que també te certes punxes. Aquestes, en el proper congrés caldrà polir-les, a Catalunya, i Torredembarra.
Per cert, una diada com avui, es mereix veure la nostra independència del drac. I la independència, és dona i vesteix amb la senyera...
7 comentaris:
Què? Simpàtica, la Txe Arana, així tota embolcallada amb una estelada, no?
Doncs aquest apunt el dedico a tots aquells i aquelles que han tingut la "genial" idea de presentar la independència de Catalunya personalitzada en una dona amb un evident caràcter seductor i amb unes, també evidents, ganes de presentar -una vegada més- la dona com a objecte de desig sexual.
Mireu, nois, si la "cita" que la Txe diu tenir amb mi el 2014 va per aquests camins, molt em sembla que l'hauré de deixar plantada.
Jo em pensava que si volíem emancipar-nos era precisament per a deixar ben palès tot allò que ens diferencia -com la nostra cultura o la nostra forma de ser- i que tant contrasta amb els rancis valors de "mascle ibèric" i del "hombre de pelo en pecho". Però ja veig que no tothom pensa com jo.
Per això ara em pregunto què serà el proper que fareu ?.
Potser anar a la Monumental un dia de corrida, a fomentar l'independentisme català entre els torturadors i els fills de puta que els aplaudeixen?
No m'estranyaria gens.
Salut.
Els últims dies s’estan escoltant els plans davant la sentencia adversa del Tribunal Constitucional sobre l’estatut.
Un dels primers a badar boca ha estat el president de CIU Artur Mas, què ha expressat la seva idea de que el poble de Catalunya ha de tornar a vota en un Referèndum un text desnaturalitzat o retallat substancialment, si ho accepta o no, i que aquesta opinió ha de prevaler sobre el tribunal.
També ERC, en l’esborrany de la ponència del congres del mes de juny què hem conegut aborda el tema amb la necessitat d’una consulta, però nomes si es tomba l’estatut, en cas de ser retallat plantejaria una batalla jurídica punt per punt.
Dels altres partits no se’n sap les seves reaccions, i venen optimisme davant la resolució del recurs, sense contemplar cap pla alternatiu.
La realitat es que l’estatut, ja de per si molt retallat com cal recordar a tots els partits catalans, i a la ciutadania, segurament en major o menor mesura patirà una segona escapçada en les parts que mes puguin incomodar a l’estat, o se’ls hi donarà una nova interpretació amb el beneplàcit de l’interposador principal dels recursos, PP i la passivitat del PSOE.
Suposo que des de Madrid, ja conten que donat la mediocritat política catalana i el tacticisme establert, difícilment hi haurà resposta unitària davant aquest nou atemptat contra qualsevol principi mínimament democràtic, i sense comparació amb cap estat que se’n digui.
Fer un nou referèndum o plantejar batalla jurídica, crec que es una pèrdua de temps, i una fatiga a la població que esta cansada de tanta presa de pel i tanta passivitat catalana.
Hi ha una alternativa en qualsevol parlament seriós, que seria buscar una resposta unitària, i arribar a la conclusió que la via autonòmica ha arribat al seu límit, i els greuges constants què ofeguen aquesta terra en el seu desenvolupament no poden aguantar mes.
El dret a decidir una nova relació amb l’estat basada en la creació d’un estat propi, crec què es la sortida per aquest poble, amb la consulta a la societat, i poder aturar aquesta sagnia i limitacions de benestar pels seus ciutadans.
Les direccions de CIU i ERC a tots els nivells, per damunt de la tàctica i la por haurien de pensar mes en el País, i fer aquest salt endavant abans no sigui tard.
La Txe Arana, sols és pot veure com una imatge publicitària. Com un cartell dels que pengen per molts carrers. Però "la" independència és femenina, ni sexista, ni asexual, ni lesbiana o com dieu molts convergents, "desviats".
Jo també estic totalment en contra de la tortura als animals i de les "corridas", però si com a senyal d'estar en contra i demostració del seny català cal anar-hi amb estelada en mà, si va!!
Finalment, és curiós, els partits reclamen més referèndums popular. Menys hipocresia, el que cal fer, és tornar a l'estatut aprovat per el 90% del parlament. Clar que, l'amic Mas tornarà a donar pel... darrera a tots els catalans.
Curiosa dissertació sobre la llegenda de Sant Jordi. Molt millor que la patètica misoginea del tertulià.
I a Torredembarra, qui és qui?
jojojojo si es que... mare meua
com toca els collons la tipica parrafada moralista suposadament feminista... són els mateixos que no parlen que les dones cobren menys per fer les mateixes feines. aquest és el tema! no seràs convergent? el to moralista és molt tipic d'aquests, i mentres s'obliden de l'economia, tema que només toquen per culpar a madrid.
en fi... si ens volem emancipar hem de parlar dels calers, però dels calers del poble, no de santa rita. i per cert. la txe arana está molt bona. si aconseguiu fer el referendum teniu el meu vot favorable.
i que consti que com a independentista ERC hem repateja el fetge.
Després dels dolents resultats electorals, no sembla que la direcció d’ ERC aixequi el cap. Les coses li han anat de mal en pitjor, però es poden agreujar si acaben afectant al govern. Si no hi havia prou, la no explicada renuncia de Carod a presentar-se a la presidència del partit, la dimissió de Puigcercós de conseller de Governació i la permanència de les males pràctiques internes, poden agreujar el desconcert a les files republicanes. La crisis de la sequera i la polèmica sobre el transvasament ha fet que la situació del govern d’entesa i el paper d’ ERC hagi tornat a quedar en entredit. Només que els sectors crítics van anunciar que ells anirien a la manifestació contra el transvasament, la direcció sense pensar-s’hi massa, va donar suport a la mobilització, perdent així la poca credibilitat que li quedava. En política s’ha de triar i no es pot repicar i anar a la processó si es vol evitar la Llei de Murphy. No es pot sortir al carrer a manifestar-se contra una decisió del govern que dones suport. Si es considera que aquesta ha estat una decisió contraria als compromisos contrets i al programa que defenses , cal explicar-se i anunciar que vas a l’ oposició. IC hauria de fer el mateix. L’ opinió pública té la sensació que no hi ha govern i molt menys entesa. El President Montilla ha perdut els papers, amb un Govern dividit i sense autoritat. L'únic dubte que a hores d’ara deu tenir és quant de temps tardarà a dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. A dins d’ ERC, només Carretero ha parlat clar. Sembla que la resta fent mutis, hagin decidit fer campanya fins el set de juny parlant dels sexes dels àngels .
PURO TEATRO (EL DEL PSC)*La Lupe (Guadalupe Victoria Yolí Raymond) era una cantant cubana que entre les seves cançons més famoses figura la que es titula Puro Teatro.
Les paraules del conseller Castells són: "Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada, estudiado simulacro."
Després de cada convocatòria electoral espanyola sorgeixen veus en el PSC que demanen poder-se constituir-se, com a grup parlamentari diferenciat del PSOE, i així marcar i fer visible davant el seu electorat un perfil pròpi. Ho han demanat Pasqual Maragall, el seu germà i fa pocs dies el conseller Castells.
I ara després de llegir una informació de la Fundació Catalunya Oberta he arribat a la conclusió que: o són uns ignorants perquè desconeixen els estatus del partit on militen i el reglament del Congrés dels diputats, o només pretenen fer volar coloms per mantenir el personal engrescat amb un catalanisme socialista liquidat.
Segons el Reglament del Congrés dels diputats, de 10 de febrer de 1982, e Partit dels Socialistes de Catalunya (PSOE-PSC), no pot tenir grup pròpi perquè "En cap cas podran constituir Grup Paralmentari separat els diputats que paertanyin a un mateix partit. Tampoc podran formar Grup Parlamentari separat els diputats que en el moment de les eleccions pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat." (article 23.2) Si a aquest impediments legals hi afegim que el PSOE deixaria de ser, en el hipotetic, cas de que el PSC formés grup pròpi, el grup majoritari al Congrés i perdria la seva influència en el repartiment de l'ordre de les intervencions, els càrrecs de la mesa etc... podem entendre perquè el PSOE no permetrà mai al PSC tenir grup pròpi.
Per tant els suposats militants del PSC que segueixen afirmant que volen grup pròpi, com molt rucs no deuen ser, almenys d'entrada, hem de creure que les seves peticions només són: Puro Teatro.
Un teatre que s'han convertit en una pantomima patètica en la gestió del tema de la sequera.
Salut i república.
Publica un comentari a l'entrada