De petit sempre vaig tindre passió per dues coses; els escacs, i el cub de Rubick. Els escacs és un “esport-art”al mateix temps, i les seves combinatòries poden ser infinites. Permetia i,permet encara, passar hores buscant noves estratègies i fent càlculs. En canvi, el cub, tot i que un cop ja havies aconseguit fer-lo, semblaria que perdria la seva gràcia, sempre significava un nou repte.
A Torredembarra i en general a tot arreu, la política municipal es tot un joc d’encaix. Cal buscar, trobar i saber moure totes les peces per, finalment, aconseguir quadrar totes les propostes i idees. Més, encara, quant el govern local, s’aguanta pels pèls.
Més encara,quant segons tots, és esquerra qui te problemes interns i pre-congressuals i, ens trobem que el PSC, també pateix. Pateix per els fitxatges electorals. A l’estil dels presidents de futbol. Que si vinc, que si marxo, que si vaig...
Els altre partits, es mouen en la divisió. Divisió lògica d’altre banda i, que permet anar fent al govern municipal.
En el fons, per aprovar qualsevol cosa, cal fer un cub de Rubik.
També caldrà fer-ne un per planificar el projecte d’esquerra local que, ha de tornar a portar el partit a assolir els tres regidors?
10 comentaris:
Pues a mi me agrada jugar mes, a la Jenga és un joc de taula divertidíssim.
Es basa en una columna formada per conjunts de tres peces ortoèdriques amb una base rectangular on la longitud del costat curt és exactament un terç de la del llarg.
Cada pis es col•loca ortogonal amb l'anterior i en aquesta sòlida disposició es comença la partida.
A cada torn el jugador ha de treure una de les peces del castell de jenga i posar-la en el pis de dalt de tot tant sols resseguint el perímetre (o sigui deixant la posició que correspondria a la peça central buida).
A mesura que hom va treient peces de la base i afegint-les a dalt la torre esdevé cada cop més inestable fins que en algún moment cau.
Suposo que a les escoles d'arquitectura,politica i enginyeria deuen jugar-hi per veure qui desvesteix l'estructura de la manera més elegant i estable posible.
No, no perquè quedin en ridícul respecte els tècnics, que segur que hi ha politics, psicòlegs i enginyers amb força traça, sinó més aviat perquè la jenga és un exemple de vida.
És exactament el mateix jugar a la Jenga que teixir una relació de confiança:
Cada moviment que fas suposa una pertorbació que cal mesurar amb cura i com més avança la partida més costa no cagar-la.
Per arribar a guanyar s'han d'haver traslladat totes les peces possibles a dalt, que no en quedi cap per tocar.
S'ha d'haver dit tot el possible i haver sotmès la relació a totes les tensions. En aquest punt no queden blocs jugables perquè la partida ha acabat, és a dir que no existeix paraula o fet no explorat que pugui fer caure la relació.
Però en canvi és molt fàcil fer caure la columna de Jenga.
De fet com més avança la partida més fàcil és. Si cau al moure una de les primeres peces, quan el bloc és sòlid, una de dues: O bé la relació és impossible o bé has fet un pas en fals molt tonto.
En aquest darrer cas pots tornar a començar, provar-ho de nou. Però si la columna cau en jugar les darreres peces el terrabastall i l'escampada adquireixen proporcions majúscules, i probablement les ganes de tornar a jugar se t'hagin passat després d'esmerçar-hi tanta estona.
Com deia, com amb la confiança: si arribes amunt en la torre de confiança d'algú i la cagues el terrabastall és enorme, i probablement ja no quedin moltes ganes de tornar-ho a provar.
Ha la fi com et deia la Jenca es un joc divertidíssim i de confianza.
Salut.
Joc bonic i millor metàfora. es de supossar que algù ho entendrà. Salut i Repùblica. Lao Tse.
Doncs a mi al Teto.
Aneu foten conya, que quan es mogui la cadira tots a correr i poder no hi haura temps. Lao Tse.
El sr. Tertulià fa una metàfora molt convergent. Buida i que no te cap ni peus.
També espero que fer la nova junta d'erc a la Torre, no sigui tan complicat com fer el cub. La cadira s’ha de deixar buida per donar pas a altre gent.
Si tu l'estires fort per qui, i ..... . Salut i Repùblica. Lao Tse
"Y quien dará nombre a la silla", va escriue un cop un poèta.
De quina o quines cadires parles Lao?
Salut i peles.
¿Es cierto que Gassull se va de ERC?
Ánimo a todos!
Company que be ho fas al escriure en castellà per no ser reconegut. No obstant has deixat pistes. Pregunta-li a ella doncs de segur et contestará. La meva impressió es de que passa al PP, ja ja . Lao Tse.
ERC TORREDEMBARRA.
Alguns companys de la secció local, han cregut oportú que fer-vos
arribar la seva posició de caràcter personal sobre el procés electoral
que te obert avui ERC.
Volem fer constar que aquesta es una opinió personal i que en res
representa la secció local, ni tant sols l'executiva local. De la
mateixa manera restem oberts a qualsevol comentari sobre l'actual
procés i que degudament identificat l'autor pugui ser transmés a la
militància.
Benvolguts companys:
Xavier Folch, Josep Lleixa i Rafel Piñol, hem cregut oportú
dirigir-vos aquesta nota, per fer-vos saber la nostra posició davant
el proses que te obert en aquest moment Esquerra Republicana de
Catalunya.
Hem seguit amb gran interès els debats que s?han anat celebrant en la
nostra agrupació local, perquè creien compartir amb la majoria de
vosaltres la preocupació per la dinàmica amb la que ha entrat el
nostra partit darrerament.
Desprès de un creixement espectacular em entrat en una davallada
constant motivada per una falta de orientació política i una pèrdua de
imatge, coherència y credibilitat.
El ultima acte al que vàrem assistir va ser el passat dissabte 31 al
sopar celebrat a Barcelona amb la participació de Jaume Renyer,
Uriel Bertan, i que va comptar amb la presència del president
Heribert Barrera, que ens va semblar especialment motivant.
Davant la situació en la que ens troben, us encoratgem a participar el
las properes eleccions a president y secretari general que se
celebraran el proper dia 7, y a tots als que pugueu assistir al
congres del dia 14.
Al mateix tems volem manifestar-vos el nostra suport a la candidatura
de Jaume Renyer a la Presidència de ERC i a la de Uriel Bertran a la
Secretaria General, perquè al mateix temps que representen un canvi
profund a la actual dinàmica del partit, canvi que considerem
imprescindible, son igualment una garantia de no trencar res, sinó de
retornar la il?lusió a militants, simpatitzants i electors.
Una salutació patriòtica
Publica un comentari a l'entrada