L’any 1980, Catalunya era la primera comunitat autònoma a nivell econòmic. L’any 2008 hem passat a ser la novena. De qui es culpa?
Durant molts ans, el govern de
Ara, els “amics” de convergència, parlen de la subordinació socialista al govern de Madrid. Si no recordo malament el Sr. Pujol i “sus secuaces”, van pactar governs estables a Madrid amb tothom; PSOE, PP i per que no n’hi havia més...
Per Madrid, els catalans sempre hem resultat un destorb, exceptuant els nostres diners.
Cal doncs, reafirmar-nos com el som, un país, i caminar obertament cap a la independència. Cal que siguem capaços de fer politiques pròpies, amb els nostres propis recursos, socialment justes, dirigides a les persones i fent participatiu al ciutadà. Cal fer-ho amb sentiment nacional i d’esquerres. Cal caminar cap endavant sense deixar que ens xucli l’aspiradora espanyolista que ens vol diluir dins del seu “imperio”
Cal fer el mateix a Torredembarra. Treballar per una ciutat més justa, propera, participativa i on valgui la pena conviure amb tothom.
7 comentaris:
La presència d'ERC al govern és un dels temes tabú d'aquesta campanya congressual republicana. Però si sortim d'aquest Congrés sense plantejar obertament el tema i corregir tot allò que faci falta ens equivocaríem i molt.
No m'he amagat mai que vaig defensar el primer tripartit per afavorir la regenaració i l'alternança democràtica i també vaig defensar el segon tripartit pel simple fet que després de tot el que havia passat amb l'expulció i fracàs de l'Estatut ERC mereixia una segona oportunitat.
Però aquesta vegada em vaig equivocar i de tot se'n aprèn.( alguns evidenment no ).No pel fet d'estar al govern, sinó per les condicions en que s'hi està i els resultats obtinguts.( tant al Pais com a Torredembarra)
M'havia semblat de sentit comú que calia estar al govern per "agafar múscul" com es deia en aquell moment. Però vist desde certa distància i aixecant el cap i mirant al voltant, l'evidència de la falta de recursos econòmics i competències -que fa massa vegades poc més que pintoresca la nostra presència- a tits els llocs, i la constatació que no existeixen casos de partits petits que creixin en un govern fa que tot això de l'obseció pel múscul polític porti a l'anorèxia electoral.
O que algú em digui un cas de partit petit a Europa que hagi crescut estant al govern?
No n'hi ha. Perquè si el govern va bé creix el partit gran del govern i si va malament creixerà el partit gran de l'oposició.
També constato que els nostres referents, per occidentals i democràtics, com el Quebec o Escòcia, han aconseguit ser la primera força política des de l'oposició. I després, només després, han entrat al govern per convocar el referèndum. Quèbec a l'inici dels 80 i Escòcia fa quatre dies.
Tinc la sospita que a ERC (la direcció d'ERC per ser més exactes i que ningú s'ofengui però només així pot ser) s'ha construït una teoria a mida, amb calçador, per justificar el que no té justificació i que les dades empíriques i els vots s'encarreguen una i altra vegada de desmentir.
Conec principalment dues maneres a ERC d'encarar el problema d'Esquerra i el govern. Uns diuen que el nostre problema és ser tant "radicals", i per això la gent no ens fa confiança (però resulta que manen ells i ERC fa i aplica avui el seu criteri. Surrealista!).
I l'altre, la que defenso, que diu que és sobretot un problema de coherència -falta de coherència per ser exactes-, la que envia els nostres votants a casa convertint-los en "ex".
La primera teoria porta a l'ambigüïtat, al centre mal entès, amb resultats a la vista de tothom; fracàs.
La segona porta obligatòriament a replantejar el pacte tant a nivell de Pais com a la Torre.
I no cal ser molt espavilat per saber que si es fa portarà a la ruptura dels mateixos pactes.
Ja em vist, per exemple, que la Generalitat està al servei del PSOE amb el tema de l'Ebre.
Un escàndol. Que ningú s'equivoqui, no estem parlant ni d'aigua ni de sequera.
Hi ha altres solucions d'emergència.
És política espanyolista. El PSOE veu que al País Valencià i Múrcia no té res a fer. I volen solucionar-ho. Volen desarmar el populisme pepero i el agua para todos.
I ja veureu com hi haurà transvasament de l'Ebre cap al sud. I la Generalitat de Catalunya li haurà fet la feina bruta al PSOE i ERC haurà fet el ridícul i ens haurem fotut un roc gegant a la nostra pròpia teulada.
Parlem de govern i sempre amb la teoria de les estructures d'estat i resulta que anem endarrera com els crancs.
Mireu, posats a afrontar els problemes de cara, cal afrontar des de Catalunya directament.
ens cal evidentment que cal començar a treballar, caminar, construïr, compartir tot i més amb el País valencià. I també amb Múrcia (la veina de baix) i Almeria. Però fem-ho nosaltres directament. Que no sigui utilitzat, com està passant, per construïr la seva Espanya.
Cal pactar una nova cultura de l'aigua entre Catalunya, el País Valencià i les Illes. I amb Múrcia i Almeria. I amb el Llenguadoc.
Amb recursos i sense tabús. Un primer pas, estratègic i vital, per construïr una aliança amb infraestructures, finançament, economia, etc.
No podem permetre'ns el luxe que això ho faci Espanya per nosaltres.
I no hems podem permetre el luxe de no replantegar´se el actual pacte local,que és per justificar el que no té justificació.
Aquest és el drama.
Estem venuts al govern i a la cadireta.
I per bona fé, covardia o ignorància, deixem que ens de-construexin, ens enfonsin, ens enfrontin i ens facin desperèixer com a poble i com a partit.
I no podem deixar que això passi.
Mentres el nostre partit continuï fent com fins ara, tan a la Generalitat com a la Torre; Catalunya i el nostre poble estaran en decadència.
Cal, com diu el blog i el primer comentari, reinventar esquerra i ser més coherents. Tan a la Generalitat com a Torredembarra.
El discurs fet per "toresquerra" es molt bonic però, qui el portara a terme? Si esperem que ho faci el Ciuró, la Gasull i la resta de la junta actual...
La decadència de qui viu més en aquest món? ¿Un senyor que encara es pensa que de la seva messiànica mà Esquerra pot arribar a “entre 25 i 30” diputats en les properes eleccions al Parlament, o un altre senyor que adverteix que la catarsi a ERC cal fer-la ara quan es compta amb 23 diputat i no en un “congrés forense” després de treure cosa d’uns 8 diputats en la propera consulta a les urnes?
De tan diferents i contundents, aquestes dues visions contraposades sobre l’estat de l’Esquerra actual bé podrien aconsellar una altra pregunta més escaient: Qui d’aquests dos senyors viu en una altra galàxia o ha perdut definitivament el nord?
Els lectors, com els electors, són savis i sabran arribar a l’única conclusió possible.
De fet, després que fins i tot els principals protagonistes de l’Esquerra dels darrers anys es preguntin ara en públic què haurien de fer per remuntar la frivolitat contagiada a unes sigles històriques, el diagnòstic és clar que hauria d’apuntar a un escenari escassament vinculat a pujades espectaculars de diputats.
Algú dirà que en això dels diagnòstics els metges tendeixen a fer cert allò de “tants caps tants barrets” i que per tant hi ha opinions vàlides per a gairebé tot.
Però un bon diagnòstic és clau quan cal un bon tractament.
Més encara quan el tractament que cal és de xoc i d’urgència,tant al Pais com al poble.
I així es troba Esquerra.
A les portes d’un congrés que encara no és forense, però que marcarà la sort d’un pacient que sortirà indefectiblement de camí al pavelló de rehabilitació o a un altre tipus de pavelló, més fred i més silenciós.
En política, com en molts altres àmbits de la vida, el factor humà és determinant.
Aquí el metge que haurà de diagnosticar i d’operar el pacient serà clau.
Ja queda menys pel compte enrere i alguns encara no s’ho han plantejat prou seriosament.
Què els passa, doctor?
Molt acurada he trobat l'última entrada. El doctor a de tractar al pacient. però també crec que el pacient ha de tindre tranquil·litat.
Aquesta, ha de vindre internament, sense barrales ni escissions, i també des de el respecte dels altres partits vers el nostre.
Evidentment el "tumor" existeix tan allí dalt a Barcelona, com aquí al nostre terreny més planer, la Torre.
I així com al congrés coneixem els candidats. Algú coneix els d'aquí?
Responsables si…babaus no…sabem i molt bé que hi ha molta gent entre els militants d´Esquerra Repúblicana de Catalunya , que s´hi deixa la pell treballant cada día per el Partit i el Pais , son els anonims els que fan la feina dura , mentre que els dirigents de dinar en dinar , sopar en sopar i una bona nòmina cada mes , van pactant amb el “ Cavall de Troia “ , sense reconeixer la devallada electoral , motiu del seguidisme espa-nyoliste del PSC-PSOE ; molts de nosaltres amb mes de trent-anys de fidelitat a E.R.C ens bull la sang veient com aquesta colla de dirigents estan desfent tota la feina de tants anys , per tal de no perdre la cadira , i no parlem de quantitats de regidors , diputats , vicepresidents i presidents , cada vegada mes minvats ¡ a cada bogada perdem un llençol ! …..vergonya…vergonya …i …vergonya …per tots els destructors del nostre Païs i el nostre poble. !
Penso que Einstein va cometre alguns errors quan va formular la teoria de la relativitat especial.
Amb el cronòmetre del meu telèfon mòbil i llançant pilotes de goma des del terrat de casa he arribat a la conclusió que hi ha un plegament de l’espai-temps que permet que un ésser humà superi la velocitat de la llum en el buit.
De fet, estic dissenyant un mecanisme que em permetrà utilitzar aquest plegament per traslladar-me de casa a la feina i viceversa de forma instantània. Penso que el tindré enllestit cap al 2014.
ERC TORREDEMBARRA Us vol informar que: Recentment a aparegut a la Blocosfera Torrenca un bloc anomenat : http://torresquerra.blogspot.com/ Aquest bloca afirma que : pretén ser un lloc de reflexió, debat i suport a Esquerra dins de Torredembarra. Aquest espai, vol construir una esquerra per a tots i de tots. Participativa i propera. L'Esquerra del futur. Poc pot ser això que afirma quan utilitza de forma indeguda el nom d'ESQUERRA TORREDEMBARRA. Aquest bloc no es cap bloc oficial ni de la secció local , ni de l'executiva local. Per la qualcosa, Esquerra Torredembarra no es fa responsable de cap de les maneres de les afirmacions o comentaris que apareixen en l'esmentat bloc. Des d'Esquerra Torredembarra estem com no pot ser d'altre manera, per la llibertat d'expressió. La llibertat d'expressió ha d'exercitar-se donant la cara i no amagant-se darrera un bloc sense explicitar-se el nom de la persona o persones que hi ha al darrera, amagant-se darrera el nomd'esquerra. De fet algun dels nostres militants disposa de bloc, i no s'amaga darrea un altre nom , utilitza el seu nom en el bloc i expressa les seves opinions personals sobre esquerra sense cap tipus de problema. Des d'Esquerra sentim la confussió que això hagi pogut crear entre els nostres militants, simpatitzant i votants. I demanen a l'autor o autors del bloc que utilitzi el seu nom personal en el bloc i no s'amagi darrera de: http://torresquerra.blogspot.com/ o be que expliciti de manera clara l'autor o autors del Bloc. ERC TORREDEMBARRA
Publica un comentari a l'entrada