Tot continua igual.
Parlem de diners i surt el ministre Solbes dient que tot te un procediment i que cal esperar... Bé, és a dir; el mateix de sempre.
Parlem dels candidats al congrés nacional i, encara cap d’ells realment ha dit res diferenciador. Els dos aspirants renovadors, l’Uriel i en Carretero es callen masses coses i no expliquen realment com i quin serà el futur d’esquerra. Aquest silenci acabarà per corroborar la meva teoria pactista. Tant un com l’altre, al final pactaran amb alguna de les grans corrents internes, segons els hi calgui.
Parlem de Torredembarra i la junta local convoca una assemblea on convida a totes les persones que varem assistir a les xerrades dels candidats per tal de fomentar un debat sobre les mateixes. Segurament hi haurà persones que parlaran d’acte electoralista depenent dels assistents i de les seves opinions. Jo, en tot cas, vull aplaudir el fet de convocar a les persones, militants i simpatitzants, a debatre i parlar del nostre partit. Crec que trobades així caldria fer-les molt sovint. Molt, vol dir, mensualment.
En un dels comentaris fets darrerament, un “anònim”, comenta que caldria començar a parlar del futur de l’executiva local i, començar a plantejar de forma pausada, el debat sobre les persones que haurien d’estar al capdavant de la secció local. Poder si, i caldrà que ens plantegem possibles noms per preparar una futura enquesta.
13 comentaris:
El buc insígnia ER ha quedat atrapat en un banc de sorra !!.
Les primeres informacions apunten que no hi ha hagut víctimes.
Fonts ben informades asseguren que l'accident s'ha produït per culpa de l'obsessió de la tripulació de mantenir un rumb fix malgrat que en els últims mesos la major part de la tripulació ja havia instat als màxims responsables del vaixell a variar la ruta.
De fet, aquesta pot ser la fi definitiva de l'accidentadíssima travessia de l'Esquerra, que va començar el desembre de l'any 2003 i que des de llavors ha acumulat tot tipus de problemes i incidents.
Pel què fa als danys materials s'ha pogut confirmar que han estat significatius.
El motor ha quedat malmès, s'han detectat algunes vies d'aigua de les que encara no se'n sap la magnitud exacta i el casc ha quedat seriosament afectat.
Tampoc han funcionat alguns dels sistemes d'alarma i d'emergència. En vistes de la situació, una part de la tripulació ha començat a organitzar-se i s'està plantejant molt seriosament amotinar-se per fer-se amb el control de la nau. En aquest sentit, els últims moviments certifiquen que difícilment la direcció podrà mantenir el control del vaixell.
El cas és que cada cop està més estesa l'opinió que els màxims responsables de comandar l'ER seran incapaços d'arreglar l'avaria, desembarrancar el vaixell i redreçar el rumb cap a aigües més tranquil·les i ràpides per assolir el seu destí final. De fet, una altra de les queixes més sentides aquests mesos és que no hi havia cap tipus d'autonomia a l'hora d'escollir les rutes, que venien totes fixades des de terra endins.
A partir d'ara caldrà esperar amb atenció quines decissions es prenen a bord de l'ER i què passa amb tota la tripulació.
No es pot descartar cap tipus d'iniciativa perquè els ànims estan extraordinàriament crispats i no hi ha cap solució clara.
Fins i tot hi ha qui ha apuntat la possibilitat de què hi hagi una gran desbandada general i es decideixi dinamitar o incendiar el vaixell perquè ningú se'n pugui aprofitar.
Seguint amb l'anterior comentari; el buc de pesca local, per tamany, ja fa un any que resta barat. Ben barat i a punt de rovellar-se.
Després del nefast resultat de les municipals degut a una també nefasta gestió, no ha fet que els components de l’embarcació, i en concret els seus patrons, hagin tingut el valor d’assumir la seva culpa i plegar.
De fet, la corrosió ja amenaça a l’estructura del vaixell. Cal refondre part d'ell i tornar a començar. Espero ordres d’un possible nou comandant en cap.
Per que no el Carles? Tothom el coneix i és dialogant. Segur que es podria entendre amb pràcticament tots.
Salut i república
Jo crec que a la direcció tindria que estar el Pascualín. Potser aixi li trobariem novia.
VISCA CATALUNYA!
Esquerra o ERC segons el sector, els diferents sectors que volen liderar el partit estan en plena campanya?.
Tots fent marketing, uns al Sabò, uns al Boronat,altres al blog, un marketing però que sovint sembla buit de contingut, i que només busca per aconseguir agafar el timó del vaixell de pesca que mes aviat semble un salvavides per arribar a patró de la embarcació (regidor/a ) i per tant a fi de mes amb els sou i honors corresponent sense anar mes alla..
Sens dubte el canvi de junta, apareéis urgent en tots els`` programes´´ amb més o menys enfasi sembla que sigui la paraula clau, per poder tirar endavant el vaixell.
D'altra banda omplir-se la boca amb el projectes no sembla gaire assenyat per part de les candidatures actuals, doncs són ells els que han propiciat un pacte de govern amb uns partits que ens esta porta'n a desapareixe de la Torre.
Aquest és un altre tema que preocupa a l'electorat i al simpatitza'ns d'esquerra i amb el que ningú és mulla, que passarà o que no passara, amb el actual pacte amb els socialistes i el GIT? .
Crec que cal marcar el rumb a partir d'aquí per poder seguir endavant, i tenir les idees clares,per a mi, no es qui te que ser a la junta el important es que es te que fer i dirigir el rumb,no es tracta de agafar el salvavides primer, si mes no de reflotar el vaixell de la millor forma possible.
Salut i república.
Esquerra a d’estar per sobre dels noms i de les persones.
Només en el moment en que la junta local convoqui un procés electoral intern, serà l’hora de plantejar-se qui i com ha de formar part de la mateixa. Si bé és cert que, més important que els noms de les persones, serà la tasca que portin a terme i com la desenvolupen, no solament a nivell intern, si no també vers les entitats i col•lectius del municipi.
Caldrà veure quin projecte de secció local hi ha. Com hi participarem els militants i altres persones properes. Com i cada quant, els regidors hauran d’informar de la seva tasca. Els ponts i diàlegs vers altres partits i associacions. Etc...
Crec, a més, que els membres de la propera junta, precisament, han de portar a terme una tasca important de regeneració interna. Han de cimentar un grup unit i homogeni. Sense fissures i amb ganes de treballar. Ha de ser propera al ciutadà del municipi, escoltar, parlar-hi. Per això; també crec que, els membre de la propera junta, per defecte, no haurien de poder estar en llocs elegibles en la propera llista. Cal que facin feina de partit.
Quina llàstima no poder introduir so als comentaris. Si no, podria posar aplaudiments al Carles F per el seu comentari.
Te tota la raó del món. I sobre tot m’agrada l’ultima part. Legitima la feina i no la cadira. Cadira que pensem, que tots els politics persegueixen per buscar un sou.
No se si pensava presentar-se, ni si ho farà, però ja te el meu suport si es dona el cas.
Podria ser un dels possibles noms, però podria també no ser-ho. Tothom el coneix i te taules en això de la negociació i treballar amb grups grans, en tinc constància. A més, pot trencar amb moltes de les sinèrgies actuals al no ser pro-Bargalló.
Però atenció!! Per que no tornar a confiar amb el Cèsar!! A fet una feina interessant en un moment molt concret. Poder plantejar-se un vot de reconeixement també estaria bé.
I encara més... per que parlar d’una dona?
Rosalia,Rosaliaaaa,lia,lia,lia ¡¡
Pep Bargalló!!! i tornem a començar. Llàstima que per el Torredembarra s'acaba a la via.
Que governa per això! Deixem de banda la finalitat de governar per governar o de governar per créixer, una teoria que mai he entès i que crec que només funciona quan tens un recolzament social prou ampli per ser la força majoritària o al govern o a l'oposició.
La proposta d'estratègia política amb que ens cal retrobar la radicalitat democràtica, el republicanisme clar i contundent i el de tornar a ser el partit de la gent, el partit que vol trencar la baralla i això no vol dir tornar a la trinxera tant temuda per molts, això vol dir ser coherent, construir país i poble, al mateix temps que construïm societat sense que et tremolin les cames si en algun moment has de dir prou i per sobre de tot, sense renunciar a la teva gent, a la que va confiar amb tu.
De fred sempre en farà, estiguem on estiguem, mentre no hàgim assolit trencar el marc polític actual i seguim vivim dins del ja anem bè, serem i som l'ase de totes les garrotades.
Darrerament tota la qüestió republicana ens subjuga una mica a tots (i quan dic a tots vull dir als quatre que ens interessa la política i el futur del poble, que som quatre), i servidor no té manies en dedicar un o altre estirabot a les candidatures locals d’Esquerra que, segons la meva opinió, no tenen per objectiu canviar el rumb polític del partit.
Bé, no sé si algú pot arribar a confondre’s, però per si de cas em veig en l’obligació de dir, de repetir, que el veritable enemic d’Esquerra Republicana de Catalunya a Torredembarra no és el president, ni el secretari, ni tan sols els dos companys regidors.
Gent que em sembla més o menys terriblement equivocada, o gent que em sembla que s’ha venut per una merda de plat de llenties (o a la que han enredat d’una manera descomunal i ara és incapaç d’admetre-ho).
Ho dic perquè consti.
El meu veritable enemic (faig servir un llenguatge un punt sobrepassat d’èpica, ja ho sé, però ja ens entenem), el meu veritable enemic i el veritable enemic d’Esquerra, i encara, el veritable enemic de Torredembarra, la principal causa del mal que pateix avui Torredembarra, és el partit socialista.
Queda clar? El partit socialista. Que quedi ben clar, doncs. Com abans deixem de considerar el PSOE-PSC com un partit digne de pactar-hi qualsevol merda de cosa, tot això que Torredembarra (i tot això que Esquerra Republicana) tindrà guanyat.
Collons, si n’és de senzill.
Salut i Repùblica.
Amb el Gerad i la Montse.
VAJA TELA MARINERA........estem mes acabats que machin!!!!!!!!
Patetic...sense paraules...
necessitat de comprovar:)
Publica un comentari a l'entrada