Rubick's alegoria

De petit sempre vaig tindre passió per dues coses; els escacs, i el cub de Rubick. Els escacs és un “esport-art”al mateix temps, i les seves combinatòries poden ser infinites. Permetia i,permet encara, passar hores buscant noves estratègies i fent càlculs. En canvi, el cub, tot i que un cop ja havies aconseguit fer-lo, semblaria que perdria la seva gràcia, sempre significava un nou repte.

A Torredembarra i en general a tot arreu, la política municipal es tot un joc d’encaix. Cal buscar, trobar i saber moure totes les peces per, finalment, aconseguir quadrar totes les propostes i idees. Més, encara, quant el govern local, s’aguanta pels pèls.

Més encara,quant segons tots, és esquerra qui te problemes interns i pre-congressuals i, ens trobem que el PSC, també pateix. Pateix per els fitxatges electorals. A l’estil dels presidents de futbol. Que si vinc, que si marxo, que si vaig...

Els altre partits, es mouen en la divisió. Divisió lògica d’altre banda i, que permet anar fent al govern municipal.

En el fons, per aprovar qualsevol cosa, cal fer un cub de Rubik.

També caldrà fer-ne un per planificar el projecte d’esquerra local que, ha de tornar a portar el partit a assolir els tres regidors?

Assemblearisme

Després de la assemblea del passat dilluns, va quedar palès que, l’assemblearisme d’esquerra continua sent una gran vàlua interna. Es per aquest motiu, que he decidit reproduir un article d’opinió del senyor Sergi Fidalgo, un dels periodistes més reconeguts del nostre país.

A Esquerra li dono molta canya, però he de reconèixer que m’agrada que sigui l’únic gran partit català que encara mantingui l’assemblearisme com a forma de funcionament. És impensable que al PSC, Montilla perdi una votació, perquè Zaragoza ja s’encarrega de passar per la piconadora qualsevol que gosi alçar la veu. Els crítics queden per queixar-se en solitari a casa seva, perquè no són escollits delegats ni tenen càrrecs d’importància a Can Nicaragua.

Però a Esquerra qualsevol militant pot anar a un congrés o a una conferència nacional, i dir-hi la seva. Encara que la direcció cada dia tingués més poder, a mesura que la menjadora funcioni i el repartiment de cadires i negociats afecti més militants, de moment hi ha espai per a la sorpresa. És possible una votació on el 40% del assistents diguin “no” a la cúpula, aspecte que em semblaria de ciència ficció en una reunió del PSC.

Que un pugui militar en un partit, i dir “no” a la direcció en una reunió important, i no s’enfonsi el món ni et “depurin”, és molt important per a la salut democràtica d’una formació. Sóc molt pessimista, i crec que Esquerra acabarà funcionant com el PSC, però ara toca aplaudir el seu funcionament intern. L’últim intent de la cúpula d’acabar amb l’assemblearisme va fracassar, i espero que els militants d’Esquerra lluitin fins el final per tal de continuar essent “diferents”.

Un altre tema. En un dels comentaris fets darrerament es pregunta qui, a judici meu son els dos candidats actuals a la presidència local. Jo, no soc portador de la veritat però mirant les vostres intervencions, ens adonem que hi ha dos noms que sonen més. Un, el Cèsar, és l’actual president i possible candidat a la reelecció a no ser que ell entengui que la seva tasca ja ha finalitzat. L’altre, el Carles, nom proposat per vosaltres tot i, ser cert que, ell encara no s’ha significat públicament. Mirant també els seus comentaris es detecta cert discurs presidencialista i integrador. Per cert, m’agrada la seva proposta de separar càrrecs a la junta local i a l’ajuntament. Opció portada dintre del la ponència del senyor Carretero.

Veurem més noms?

De 1713 a Internet

Avui és el dia internacional d’internet. Curiós dia per detindre, com ha succeït, a la cinquena banda mundial de hackers. Per a tos els demés que viatgem, ens comuniquem, treballem i/o informem gràcies a la xarxa; felicitats!

A Torredembarra, un dels nostres regidors gestiona la regidoria de noves tecnologies de l’ajuntament, juntament amb la de participació ciutadana. En aquest aspecte, encara estem en el primer any de la posada en marxa de “consensus” la plataforma participativa i on-line del nostre consistori. Però de moment les dades son molt bones. D’altre banda, ahir mateix, i dintre de les terceres jornades d’internet social realitzades a la casa del mar de Barcelona, el Punt Òmnia de Torredembarra va tornar a ser felicitat per la seva tasca vers la participació ciutadana i les noves tecnologies. Punt, també, depenent de la mateixa regidoria.

Per altre banda, demà diumenge és farà, si el temps així ho permet, la festa de la “batalla de Torredembarra”, organitzada per la regidoria de turisme, conjuntament amb comerç i promoció econòmica. Tot un encert. Caldrà demanar, que tingui continuïtat per esdevenir quelcom important dintre de les dates torrenques. Tot impuls al comerç i a la promoció de la nostra ciutat, han de ser aplaudits.

Avui hem pogut donar dues bones dades sobre dues de les regidories que gestiona esquerra.

Per acabar, també donar les gràcies a les persones que ha apuntat un seguit de noms per a la propera junta local d’esquerra, si escau fer-hi canvis. De tots ells en veig dos estan exposats seriosament, i altres dos, que son fruit de divagacions ocurrents. Voldria demanar aprofundir una mica més en aquests i altres noms per fomentar una enquesta seriosa.

Torna-la a tocar, Sam

Tot continua igual.

Parlem de diners i surt el ministre Solbes dient que tot te un procediment i que cal esperar... Bé, és a dir; el mateix de sempre.

Parlem dels candidats al congrés nacional i, encara cap d’ells realment ha dit res diferenciador. Els dos aspirants renovadors, l’Uriel i en Carretero es callen masses coses i no expliquen realment com i quin serà el futur d’esquerra. Aquest silenci acabarà per corroborar la meva teoria pactista. Tant un com l’altre, al final pactaran amb alguna de les grans corrents internes, segons els hi calgui.

Parlem de Torredembarra i la junta local convoca una assemblea on convida a totes les persones que varem assistir a les xerrades dels candidats per tal de fomentar un debat sobre les mateixes. Segurament hi haurà persones que parlaran d’acte electoralista depenent dels assistents i de les seves opinions. Jo, en tot cas, vull aplaudir el fet de convocar a les persones, militants i simpatitzants, a debatre i parlar del nostre partit. Crec que trobades així caldria fer-les molt sovint. Molt, vol dir, mensualment.

En un dels comentaris fets darrerament, un “anònim”, comenta que caldria començar a parlar del futur de l’executiva local i, començar a plantejar de forma pausada, el debat sobre les persones que haurien d’estar al capdavant de la secció local. Poder si, i caldrà que ens plantegem possibles noms per preparar una futura enquesta.

La decadència de Catalunya

L’any 1980, Catalunya era la primera comunitat autònoma a nivell econòmic. L’any 2008 hem passat a ser la novena. De qui es culpa?

Durant molts ans, el govern de la Generalitat, es va negar a demanar un concert econòmic per el nostre país, similar al que tenen al Pais Vasc. Durant molts anys, també hem sofert un espoli financer per invertir en altres zones d’Espanya.

Ara, els “amics” de convergència, parlen de la subordinació socialista al govern de Madrid. Si no recordo malament el Sr. Pujol i “sus secuaces”, van pactar governs estables a Madrid amb tothom; PSOE, PP i per que no n’hi havia més...

Per Madrid, els catalans sempre hem resultat un destorb, exceptuant els nostres diners.

Cal doncs, reafirmar-nos com el som, un país, i caminar obertament cap a la independència. Cal que siguem capaços de fer politiques pròpies, amb els nostres propis recursos, socialment justes, dirigides a les persones i fent participatiu al ciutadà. Cal fer-ho amb sentiment nacional i d’esquerres. Cal caminar cap endavant sense deixar que ens xucli l’aspiradora espanyolista que ens vol diluir dins del seu “imperio”

Cal fer el mateix a Torredembarra. Treballar per una ciutat més justa, propera, participativa i on valgui la pena conviure amb tothom.

Segons una enquesta

Soc conscient que vaig dir que parlaria el menys possible del congrés del proper juny. Però, de totes formes, una enquesta és una enquesta. Aixa doncs,que he extret aquesta noticia del diari digital www.e-noticies.com

“El 34,3% dels votants d'Esquerra prefereix Joan Puigcercós de líder de la formació mentre que el 26,3 s'inclinen per Josep-Lluís Carod-Rovira, segons una enquesta d'El Periódico. Ernest Benach, per la seva banda, arriba al 22,2% mentre que els dirigents crítics Joan Carretero i Uriel Bertan es queden amb un 6,1% i un 1%, respectivament. Gairebé el 70% també considera que la formació pateix una crisi i el 46% que aquesta acabarà afectant l’estabilitat del Govern.”