Després de la assemblea del passat dilluns, va quedar palès que, l’assemblearisme d’esquerra continua sent una gran vàlua interna. Es per aquest motiu, que he decidit reproduir un article d’opinió del senyor Sergi Fidalgo, un dels periodistes més reconeguts del nostre país.
A Esquerra li dono molta canya, però he de reconèixer que m’agrada que sigui l’únic gran partit català que encara mantingui l’assemblearisme com a forma de funcionament. És impensable que al PSC, Montilla perdi una votació, perquè Zaragoza ja s’encarrega de passar per la piconadora qualsevol que gosi alçar la veu. Els crítics queden per queixar-se en solitari a casa seva, perquè no són escollits delegats ni tenen càrrecs d’importància a Can Nicaragua.
Però a Esquerra qualsevol militant pot anar a un congrés o a una conferència nacional, i dir-hi la seva. Encara que la direcció cada dia tingués més poder, a mesura que la menjadora funcioni i el repartiment de cadires i negociats afecti més militants, de moment hi ha espai per a la sorpresa. És possible una votació on el 40% del assistents diguin “no” a la cúpula, aspecte que em semblaria de ciència ficció en una reunió del PSC.
Que un pugui militar en un partit, i dir “no” a la direcció en una reunió important, i no s’enfonsi el món ni et “depurin”, és molt important per a la salut democràtica d’una formació. Sóc molt pessimista, i crec que Esquerra acabarà funcionant com el PSC, però ara toca aplaudir el seu funcionament intern. L’últim intent de la cúpula d’acabar amb l’assemblearisme va fracassar, i espero que els militants d’Esquerra lluitin fins el final per tal de continuar essent “diferents”.
Un altre tema. En un dels comentaris fets darrerament es pregunta qui, a judici meu son els dos candidats actuals a la presidència local. Jo, no soc portador de la veritat però mirant les vostres intervencions, ens adonem que hi ha dos noms que sonen més. Un, el Cèsar, és l’actual president i possible candidat a la reelecció a no ser que ell entengui que la seva tasca ja ha finalitzat. L’altre, el Carles, nom proposat per vosaltres tot i, ser cert que, ell encara no s’ha significat públicament. Mirant també els seus comentaris es detecta cert discurs presidencialista i integrador. Per cert, m’agrada la seva proposta de separar càrrecs a la junta local i a l’ajuntament. Opció portada dintre del la ponència del senyor Carretero.
Veurem més noms?